La meva mentida

No m'agradaria mentir als dos dies de tenir el blog, per no crear un precedent, però en realitat avui és dijous i parlaré de dimecres, ja que ahir no vaig publicar res. Podria dir que no vaig tenir temps, que no em va venir de gust, que no estava inspirada, que no tenia internet, que el meu unicorn (és unicorn o unicorni?) es trobava malament i el vaig haver de dur al veterinari,... No diré el motiun perquè no sabria dir perquè no vaig publicar res. Endavant, doncs, amb la mentida.

Dimecres. Abans m'agradaven molt, els dimecres. Era el dia que anava a pintar. Fa molts anys, d'això. Ben bé cinc o sis. Doncs avui el dia ha tingut un petit encontre amb l'art plàstic. Molt molt petit, però l'explicaré quan toqui.

Ha estat el tercer dia de "classe", ens han presentat una assignatura que es diu "Comunicació i interacció educativa" on treballarem la veu, les noves tecnologies, el moviment i el cos, les emocions i altres coses. Torna a ser una assignatura de 700 professors. Que no, no són 700; només cinc. Evidentment, no recordo el nom de tots. Sé que per veu, cos i emocions són tres dones, i que per TAC (tecnologies aplicades a la comunicació, pot ser? És possible que m'ho inventi, eh.) i per l'altre àmbit, que no sé com es diu, hi ha dos homes.

L'assignatura pinta bé, bastant pràctica, tot i que molt general. Farem poques hores de veu, per exemple, que és un àmbit tan important en la feina d'un mestre com, per exemple, saber mates. Perquè treballem (m'incloc, no per la meva futura feina de mestra, sinó per la meva actual feina com a comercial) amb la veu, senyores i senyors, és l'eina principal. Però bé, si ho han fet així, no seré jo qui desmonti tot aquest pla d'estudis nou tan europeu i tan guai. El que ens han (ara he teclejat sense voler la paraula "hans", per ajuntar "ens han". No sé, m'ha semblat que ho havieu de saber) dit és que les classes de veu i de moviment les farem al gimnàs i hem de dur roba i calçat còmode. Aleshores, els meus nous amics i jo (sí, he fet dos amics, una mossa i un xicot) hem imaginat als nostres companys de classe (més aviat les companyes) amb els seus caps "repeinaos" i els seus xandalls super xupis. Ja us informaré dimecres que vé, que comencem les pràctiques. De moment ha estat l'única assignatura on han començat a donar matèria.

Havent dinat he fet un cafè amb l'Elsa, a qui he explicat tot aquest parrafote que teniu a dalt, així que quan el llegeixi dirà "Joé, que plasta la Serri", però no importa, perquè sé que igualment m'aprecia una mica.

La feina ha estat una mica més frustrant, avui. I quan dic una mica, en realitat vull dir absolutament frustrant. I com que ha estat així, no em vé de gust parlar-ne, així que us quedareu amb intriga mentre jo em quedo amb les paraules d'ànim dels superiors, cosa que s'agraeix tope de molt.

Doncs bé, ara us puc dir que en realitat és dijous al migdia i que aquest vespre tornaré a publicar quelcom (si aquest servei gratuït de blog em permet fer dues entrades el mateix dia, que no ho sé. En tot cas ho provaré.) completament prescindible per les vostres vides, estimats lectors, però que llegireu amb moltes ganes per tal de no haver-me de preguntar un per un els típics "Què tal la uni?" o "Què tal el curru?". Que si ho feu no passa res, jo no m'enfado. Només m'irritaria en el cas que m'ho preguntessiu aquí, com a comentari de l'entrada (Va, Esteve, ja sabem fins a quin punt t'encanta irritar a les persones).