La meva jornada complerta

Avui dimarts, un cop superat l'entrebanc de les bates (donem les gràcies a les noves tecnologies -internet- per facilitar tant trobar coses, ja siguin fotos del Piqué com bates de laboratori), ha començat la segona jornada complerta. Però si la d'ahir no era complerta! -direu. Sí que ho era, almas cándidas. Només que tenia tanta pressa per estrenar el blog que vaig escriure al migdia.

En realitat a la tarda vaig anar a treballar a Cardedeu, on em van convidar a un cafè amb gel, després a una reunió a Premià de Mar i després a recollir la càmera que tenia una persona de la qual no puc revelar l'identitat. És broma, sí que puc, però no ho faré. Va, sí que ho faré...  Però això serà més tard!

Avui el dia ha començat més o menys com el d'ahir; un batut de vainilla, carretera i manta (sí, porto una manta al maleter, si portés una disfressa de pallasso hauria dit "carretera i disfressa de pallasso", si portés el maleter ple de pilotes de colorins hauria dit "carretera i pilotes de colorins"... S'entén la idea, oi? Doncs ja està.), una mica de benzina (el cotxe també ha d'esmorzar, què us penseu?) i cap a cole. Bastant semblant a ahir; com funciona la biblioteca i una mica about el servei de llengües. A destacar, la xerrada del senyor amb cara de guiri que ens ha fet la xerrada en un anglès de tercer d'ESO i que la majoria no han entès (i dic "han" perquè jo sí que l'he entès, cony, que no era tan difícil!). Ja he parlat amb més gent (ueee!!), tot i que una de les persones era una noia que primer he pensat que li havia caigut molt bé, però aleshores he vist que no era massa selectiva, parlava absolutament amb tothom. Quan tornava cap a casa pensava en una teoria que pot semblar una locura (ho és, sí): les beques de relació. M'explicaré: penso que la universitat (UAB en aquest cas) té uns diners destinats a pagar a persones que facin que la gent de primer es relacioni. Un cop acomplert l'objectiu, aquests "relacionadors" desapareixen per sempre. És a dir, estàs allà sola al pati de les oliveres i vé una noia amb cara de monitora d'esplai i es posa a parlar amb tu. Resulta que coincidiu al grup de classe magistral i al grup de seminari. Bien! -penses- Ja no haig d'anar sola!. Doncs l'endemà, busques aquesta noia entre la multitud a les 8:30 del matí. Veus que està amb algú que, casualment, és del mateix grup que tu (i que ella, claro). Vas cap allà i us presenta. Parleu del Barça (que ha guanyat, demà toca fer amics culés) i dels seminaris i del profe de cultura d'ahir. Passen les setmanes i els mesos i de sobte t'adones que la noia que us va presentar no hi és. Fa setmanes que no hi és! Bé, la seva missió va finalitzar fa dies.

Tornant cap a casa he parat a comprar alguna cosa per dinar i m'han saludat dos joves que anaven amb moto. Veureu, des que treballo al bar, mig Caldes em saluda, sóc una cambrera tope guai (llàstima que ja s'acabi... Sí, sí, estic molt i molt trista).

A la tarda, altre cop cap a Cardedeu. Avui a una zona nova on el cafè l'he hagut de pagar (i una mica car, per cert). Flojillo, avui. I després a exercir de cambrera, perquè com ja he dit, avui jugava el Barça contra l'equip aquell que va de blau. Destacarem que Piqué portava el cap embolicat i això li resta 4 punts d'atractiu i que Pedro (L) ha fet un gol i me l'ha dedicat (de debò, després m'ha enviat un sms dient-m'ho!).

I encara no us he dit qui tenia la càmera, eh! Però és que ara no tinc temps, és molt tard i demà em toca carretera i manta again. Doncs enlloc d'escriure això, digues qui cony tenia la càmera, que trigues el mateix! Ja ho sé, estimades i estimats, però... ara no se m'acudeix res per posar després del "però", hay que joderse!