El meu càrrec polític

Estimades i estimats, esteu llegint el blog de la delegada del grup 41 de primer d'Educació Primària de la UAB. Com diria el meu professor d'ètica, "com se us ha quedat el cos?".

Va, que us explicaré com ha anat.
Resulta que avui tenia classe amb el tutor, que és el professor de Teories i pràctiques contemporànies en educació. Era la tercera "classe" que teníem amb ell i, en ser tutor, insistia bastant en que necessitàvem delegats de classe. Avui era el DIA. Un company s'ha ofert com a voluntari i tots hem aplaudit molt perquè pensàvem que ja ens havíem salvat, però aleshores... el professor ha dit que ara faltava la delegada. Les seves paraules han estat seguides d'uns segons de silenci i de tot de cares mirant cap avall, fins que m'he decidit i he dit "Va, jo". El profe m'ha mirat, m'ha preguntat el nom i tothom ha aplaudit molt. Ha estat un moment molt bonic fins que la gent de classe ha començat a demanar que em girés per veure'm la cara (jo estava a la tercera fila). Molt amablement, m'he girat i... he vist a tota la classe. Tota. Una classe de més de setanta persones, tots mirant cap a mi per quedar-se amb la meva cara. Aquest moment m'ha fet una mica de respecte, per poc no em desmaio, però m'he tornat a girar i la vida de totes les humanes i tots els humans ha seguit amb normalitat.

La de les humanes i els humans, jo m'he quedat molt nerviosa, però el mal ja estava fet...

A la tarda he seguit a casa, que estic de "baixa", i he tingut una crisi laboral important (per allò de "no seré capaç, no puc fer-ho tot, etc"), però ara estic bé. Sí, diré que sí, signaré i començaré la setmana que vé (el jefe m'ha trucat avui i m'ha dit que aquesta setmana descansi i que si vull la feina, m'esperen, que la feina és meva), i si resulta que no puc portar-ho tot, que veig que estic morint o alguna cosa més greu (com per exemple, que no tinc temps de fer els deures), doncs ho deixaré. I, si es dóna el cas, no serà tan fàcil com dir "ho deixo", però ho faré, perquè primer és la salut, coleguis.

Doncs res, seguiré barrufant els meus deures de francès i demà, que hi ha vaga i no tinc classe ni tinc res, faré els de català. Si algú es vol oferir voluntàriament a fer els meus deures, li compensaré amb galetes de xocolata fetes per mi, vale?