No és que ja no me l'estimi, eh. Ni tampoc és que no disposi de dos minuts per actualitzar de tant en tant. Només que no hi penso. No sóc constant, sóc una mica desastre. Però jo m'estimo igual.
En realitat ja no recordo què vaig publicar la darrera vegada, crec que va ser quan vaig deixar la feina per començar-ne una altra. Doncs partiré d'allà... Vaig començar el dilluns següent a treballar en un lloc nou i estic molt molt contenta, tinc temps per fer coses del cole i en cinc minuts sóc a casa. Respecte ja no treballar al bar... em sento... com ho diria?? Ah, sí! Totalment feliç. És increible arribar a casa el divendres a les 20:35 i pensar que sortiré només SI VULL perquè no haig d'anar a treballar. Posar-me el pijama i no fer res. O sortir a sopar. És increible, realment ho trobava a faltar molt. I ara penso en quan treballava al bar i em queda molt molt lluny. I, de fet, fa 20 dies que no hi treballo, però és que... és una passada plegar el divendres al vespre i no haver de tornar a fer res fins dilluns! És que... els caps de setmana existeixen!!
El primer divendres que no treballava no vaig voler sortir; vaig arribar a casa, em vaig posar el pijama abans de sopar i vaig llegir i poc més. Va ser molt molt guai.
La setmana passada vem fer un sopar amb els nous compis de la uni. Va ser guai perquè vam fer-lo a Granollers i després vem sortir una mica i tot. Erem poquets perquè la gent és molt Barnacentrista, però vaig riure molt molt.
A la uni aquesta setmana tinc moltíssima feina. Estem començant a acabar blocs i hi ha moltes entregues de treballs, comentaris, etc. Estic tornant a la rutina de biblioteca amb l'Elsa i la Sílvia els dissabtes a la tarda... Però és molt molt genial. Les assignatures són guais, les lectures que ens fan fer s'entenen a la primera, els deures són fàcils i la gent és guai.
I ara ja sí, el fred. Ha arribat, s'ha instal·lat dins dels meus peus i les meves mans com cada any. En realitat crec que l'hivern el provoca el fred que surt de les meves extremitats...
Espero que m'insistiu perquè escrigui aquí, que me n'oblido i l'últim que vull és que mori un blog amb un color de fons tan i tan bonic.
domingo, 31 de octubre de 2010
lunes, 11 de octubre de 2010
El meu canvi
Divendres dia 8 d'octubre de 2010 (fa dos dies) vaig deixar la feina. Perdó, rectifico. Vaig deixar les feines. Quanta gent coneixeu que deixi dues feines en un sol dia? O millor dit... en una sola tarda? En qüestió de dues o tres hores, de fet.
A les 19:30 vaig arribar a Premià i vaig comunicar al meu (ex)jefe la meva intenció de deixar la feina. Cap problema, va anar molt bé, parlant la gent s'entén i tal i qual.
A les 20:30 vaig arribar a Caldes i em vaig trobar el meu altre (ex)jefe de molt mal humor, molt atabalat i totes aquestes coses, però com que no és el meu (putu) problema i ja n'estava fins els nassos, també li vaig comunicar la meva intenció. I no tan bé, però com he dit, (ja) no és el meu problema, així que hasta aquí.
No! No m'he tornat boja, eeh! No he deixat la meva economia en mans de la sort!! Resulta que dijous em van oferir una feina d'anar a buscar uns nois al cole i estar a la tarda allà, preparar el sopar i tota la pesca a cinc minuts de casa, tres hores i mitja cada tarda i amb possibilitat de tenir temps durant la tarda per fer feina de la uni. Feina fins a l'abril o així, ben pagada!! Així que... qui diu que no????
Respecte la meva vida laboral, res més.
Ahir, dia 10.10.10 vaig anar a un casament. Un pedazo de casament, eh. Va ser molt maco i anavem tots molt guapos, ja veureu fotos al facebook, que per un dia que em poso vestit i sabates de taló, s'ha d'immortalitzar!!
A les 19:30 vaig arribar a Premià i vaig comunicar al meu (ex)jefe la meva intenció de deixar la feina. Cap problema, va anar molt bé, parlant la gent s'entén i tal i qual.
A les 20:30 vaig arribar a Caldes i em vaig trobar el meu altre (ex)jefe de molt mal humor, molt atabalat i totes aquestes coses, però com que no és el meu (putu) problema i ja n'estava fins els nassos, també li vaig comunicar la meva intenció. I no tan bé, però com he dit, (ja) no és el meu problema, així que hasta aquí.
No! No m'he tornat boja, eeh! No he deixat la meva economia en mans de la sort!! Resulta que dijous em van oferir una feina d'anar a buscar uns nois al cole i estar a la tarda allà, preparar el sopar i tota la pesca a cinc minuts de casa, tres hores i mitja cada tarda i amb possibilitat de tenir temps durant la tarda per fer feina de la uni. Feina fins a l'abril o així, ben pagada!! Així que... qui diu que no????
Respecte la meva vida laboral, res més.
Ahir, dia 10.10.10 vaig anar a un casament. Un pedazo de casament, eh. Va ser molt maco i anavem tots molt guapos, ja veureu fotos al facebook, que per un dia que em poso vestit i sabates de taló, s'ha d'immortalitzar!!
viernes, 1 de octubre de 2010
El meu dia binari
1-10-10.
Com podria haver posat qualsevol altra costa, eh.
No sé si sou lectors habituals de la revista El Jueves... Jo no ho sóc, realment, però l'he llegit més d'una i més de dues vegades i sé que té una secció, ara mateix no recordo si és a la primera pàgina o a la darrera, on hi ha les diferents portades que se'ls havíen acudit per aquell número. La cosa és que si aquest blog fos El Jueves, a la secció aquesta que us dic hi hauria alguns títols més, com ara "El meu contracte" o "El curso en que me enamoré de ti" (hi ha una peli que es diu així, oi?). Ja sé que aquest últim títol trenca amb la tònica dels títols d'aquest blog totalment (és en castellà i no comença amb "el meu" en cap de les seves versions possibles -gènere o nombre diferents. No és que tingui cap problema en escriure en castellà, que quedi clar, però els que em coneixeu (vaja, si llegiu això és que em coneixeu! Que fort, un parèntesi dins el parèntesi, ho heu vist??) segurament sabeu que la meva relació amb la llengua castellana és purament de convivència, vaja, que semblo la meva iaia quan parlo en castellà i quan escric tinc força mancances. L'altra part és el "el meu"; tampoc seria un delicte titular una entrada sense denominar-la com a "meva", però la meva decisió inicial va ser fer-ho així en honor a una sèrie que provablement coneixeu -o provablement no, incultos de mierda!- on tots els capítols son "Mi algo"), però el dia d'avui s'ho mereix.
Vale, ara m'adono que és possible que us hagueu perdut fa estona entre tantes subordinades i parèntesis. És molt fàcil; torneu a "aquest blog totalment" i ignoreu el parèntesi. Per tant, inmediatament després de les tres paraules citades, llegiu des de "però el dia", vale? Tot el que hi ha dins del parèntesi és palla. Sí, ja sé que m'estic tirant pedres a mi mateixa dient que el que escric és palla, però en realitat ho faig per omplir encara més aquest blog de frases i més frases que, en el fons, no serveixin de res.
M'explicaré, doncs.
Avui ha estat el meu dia binari per la data, que és 1 del 10 del 10 (ú d'octubre de dos mil deu, que té de binari el mateix que tinc jo de policia local, però no importa). En realitat, aquest dia no ha tingut res especial en tant que binari, eh, però avui quan era a classe i he escrit la data als fulls, com quan tenia 11 anys (un altre número que podria ser binari!) ho he pensat i m'ha fet gràcia (risa, es diu risa!).
El títol "El meu contracte" és més fàcil d'entendre. Avui he signat el meu contracte amb l'empresa X (si home, al igual us dic on treballo, perquè m'aneu a robar la feina!), és a dir que ara sóc una persona amb dret a baixa, amb un sou i aquestes coses tan pròpies de la gent guatxi. Res més, estic bastant contenta, la feina m'agrada bastant (evidentment no és la feina de la meva vida, però paguen i tinc contracte, així que a callar!), puc anar molt al meu aire i cada dia parlo amb molta gent que no conec de res (fins i tot en castellà!). En definitiva, està bé.
La part "El curso en que me enamoré de ti" hauria de ser en realitat "El día en que me enamoré de él". És molt fàcil, eh. Avui m'he enamorat. Perdudament i quinceañerament (que és un adverbi que m'encantaria incorporar a la RAE, m'ho anotaré a la llibreteta de coses que haig de fer). De qui?? Aaaaah, aneu listos si us penseu que ho publicaré aquí amb tota la meva alegria! Tot i que podria fer-ho, eh, tampoc passa res.
Avui poc més a destacar, he anat a classe i he tingut una assignatura molt interessant i m'he comprat una pulsera de diversos minerals que l'he vist a la botiga i m'he enamorat (avui he estat molt enamoradissa, sí).
Sigueu molt feliços en les vostres vides; jo ho intentaré, però per començar me'n vaig a dormir, que són la 1:48 i avui m'he llevat (bé, de fet va ser ahir) a les 6:45.
Com podria haver posat qualsevol altra costa, eh.
No sé si sou lectors habituals de la revista El Jueves... Jo no ho sóc, realment, però l'he llegit més d'una i més de dues vegades i sé que té una secció, ara mateix no recordo si és a la primera pàgina o a la darrera, on hi ha les diferents portades que se'ls havíen acudit per aquell número. La cosa és que si aquest blog fos El Jueves, a la secció aquesta que us dic hi hauria alguns títols més, com ara "El meu contracte" o "El curso en que me enamoré de ti" (hi ha una peli que es diu així, oi?). Ja sé que aquest últim títol trenca amb la tònica dels títols d'aquest blog totalment (és en castellà i no comença amb "el meu" en cap de les seves versions possibles -gènere o nombre diferents. No és que tingui cap problema en escriure en castellà, que quedi clar, però els que em coneixeu (vaja, si llegiu això és que em coneixeu! Que fort, un parèntesi dins el parèntesi, ho heu vist??) segurament sabeu que la meva relació amb la llengua castellana és purament de convivència, vaja, que semblo la meva iaia quan parlo en castellà i quan escric tinc força mancances. L'altra part és el "el meu"; tampoc seria un delicte titular una entrada sense denominar-la com a "meva", però la meva decisió inicial va ser fer-ho així en honor a una sèrie que provablement coneixeu -o provablement no, incultos de mierda!- on tots els capítols son "Mi algo"), però el dia d'avui s'ho mereix.
Vale, ara m'adono que és possible que us hagueu perdut fa estona entre tantes subordinades i parèntesis. És molt fàcil; torneu a "aquest blog totalment" i ignoreu el parèntesi. Per tant, inmediatament després de les tres paraules citades, llegiu des de "però el dia", vale? Tot el que hi ha dins del parèntesi és palla. Sí, ja sé que m'estic tirant pedres a mi mateixa dient que el que escric és palla, però en realitat ho faig per omplir encara més aquest blog de frases i més frases que, en el fons, no serveixin de res.
M'explicaré, doncs.
Avui ha estat el meu dia binari per la data, que és 1 del 10 del 10 (ú d'octubre de dos mil deu, que té de binari el mateix que tinc jo de policia local, però no importa). En realitat, aquest dia no ha tingut res especial en tant que binari, eh, però avui quan era a classe i he escrit la data als fulls, com quan tenia 11 anys (un altre número que podria ser binari!) ho he pensat i m'ha fet gràcia (risa, es diu risa!).
El títol "El meu contracte" és més fàcil d'entendre. Avui he signat el meu contracte amb l'empresa X (si home, al igual us dic on treballo, perquè m'aneu a robar la feina!), és a dir que ara sóc una persona amb dret a baixa, amb un sou i aquestes coses tan pròpies de la gent guatxi. Res més, estic bastant contenta, la feina m'agrada bastant (evidentment no és la feina de la meva vida, però paguen i tinc contracte, així que a callar!), puc anar molt al meu aire i cada dia parlo amb molta gent que no conec de res (fins i tot en castellà!). En definitiva, està bé.
La part "El curso en que me enamoré de ti" hauria de ser en realitat "El día en que me enamoré de él". És molt fàcil, eh. Avui m'he enamorat. Perdudament i quinceañerament (que és un adverbi que m'encantaria incorporar a la RAE, m'ho anotaré a la llibreteta de coses que haig de fer). De qui?? Aaaaah, aneu listos si us penseu que ho publicaré aquí amb tota la meva alegria! Tot i que podria fer-ho, eh, tampoc passa res.
Avui poc més a destacar, he anat a classe i he tingut una assignatura molt interessant i m'he comprat una pulsera de diversos minerals que l'he vist a la botiga i m'he enamorat (avui he estat molt enamoradissa, sí).
Sigueu molt feliços en les vostres vides; jo ho intentaré, però per començar me'n vaig a dormir, que són la 1:48 i avui m'he llevat (bé, de fet va ser ahir) a les 6:45.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)