Estimades i estimats, esteu llegint el blog de la delegada del grup 41 de primer d'Educació Primària de la UAB. Com diria el meu professor d'ètica, "com se us ha quedat el cos?".
Va, que us explicaré com ha anat.
Resulta que avui tenia classe amb el tutor, que és el professor de Teories i pràctiques contemporànies en educació. Era la tercera "classe" que teníem amb ell i, en ser tutor, insistia bastant en que necessitàvem delegats de classe. Avui era el DIA. Un company s'ha ofert com a voluntari i tots hem aplaudit molt perquè pensàvem que ja ens havíem salvat, però aleshores... el professor ha dit que ara faltava la delegada. Les seves paraules han estat seguides d'uns segons de silenci i de tot de cares mirant cap avall, fins que m'he decidit i he dit "Va, jo". El profe m'ha mirat, m'ha preguntat el nom i tothom ha aplaudit molt. Ha estat un moment molt bonic fins que la gent de classe ha començat a demanar que em girés per veure'm la cara (jo estava a la tercera fila). Molt amablement, m'he girat i... he vist a tota la classe. Tota. Una classe de més de setanta persones, tots mirant cap a mi per quedar-se amb la meva cara. Aquest moment m'ha fet una mica de respecte, per poc no em desmaio, però m'he tornat a girar i la vida de totes les humanes i tots els humans ha seguit amb normalitat.
La de les humanes i els humans, jo m'he quedat molt nerviosa, però el mal ja estava fet...
A la tarda he seguit a casa, que estic de "baixa", i he tingut una crisi laboral important (per allò de "no seré capaç, no puc fer-ho tot, etc"), però ara estic bé. Sí, diré que sí, signaré i començaré la setmana que vé (el jefe m'ha trucat avui i m'ha dit que aquesta setmana descansi i que si vull la feina, m'esperen, que la feina és meva), i si resulta que no puc portar-ho tot, que veig que estic morint o alguna cosa més greu (com per exemple, que no tinc temps de fer els deures), doncs ho deixaré. I, si es dóna el cas, no serà tan fàcil com dir "ho deixo", però ho faré, perquè primer és la salut, coleguis.
Doncs res, seguiré barrufant els meus deures de francès i demà, que hi ha vaga i no tinc classe ni tinc res, faré els de català. Si algú es vol oferir voluntàriament a fer els meus deures, li compensaré amb galetes de xocolata fetes per mi, vale?
martes, 28 de septiembre de 2010
domingo, 26 de septiembre de 2010
La meva publicació setmanal
Aquesta setmana no he publicat res cap dia, i ha estat per dos motius principals: em feia una mica de mandra i no tenia res a destacar. Ara que ja és diuemnge, però, mirant la setmana des d'aquí, m'adono que ha tingut unes quantes cosetes, en realitat...
El dilluns, que ara mateix em queda molt molt lluny, vaig veure una peli a classe. Es diu "El huevo de la serpiente" i em va agradar molt, tot i veure-la un dilluns a les 9 del matí en una aula plena de columnes inoportunes i cadires molt incòmodes. A la feina, una mica seguint la dinàmica de l'altra setmana: vaig vendre mooooolt poc. I així, sense més, va passar el dilluns.
El dimarts el podríem passar, ja que no recordo gens què vaig fer, només que vaig anar a Cardedeu i no vaig vendre absolutament res.
El dimecres, a part de que va començar el meu mal d'esquena, vaig fer una assignatura molt xula que es diu "Comunicació i interacció educativa"; vem fer massatges, respiracions, presentacions, jocs,... A la tarda, el meu declivi laboral com a comercial va arribar a la seva fi i vaig tornar a vendre com en els meus inicis. Vaig haver d'anar al bar al vespre perquè jugava el Barça, que si no recordo malament, va guanyar gràcies a un gol de Villa (hi ha un noi a la meva classe que s'assembla al Villa!!!).
Dijous una mica del mateix. Vaig tenir català, castellà i francès i vaig descobrir que a classe hi ha gent imbècil. Em refereixo a aquella gent que es va passar les tres classes parlant sense parar. És molt molest, en serio. No passen llista, que es quedin a fora i toquin els ous a un altre!! Vaig tornar a tenir ventes fortes i a la nit vaig fer de cangur fins la una o així, però divendres al matí no tenia classe, així que res de son.
Divendres al matí, però, vaig anar a treballar per poder descansar a la tarda. Vaig vendre bastant bé i al migdia vaig tenir reunió amb el jefe, que em va dir que aquesta setmana signo contracte que serà vigent a partir del mes natural, si em sembla bé. Evidentment, em sembla bé. Molt bé, de fet. I tots vosaltres us n'alegreu molt, ho sé. Al vesrpe no vaig anar a treballar al bar perquè ja estava molt xungui de l'esquena, hauria estat un suicidi.
El cap de setmana ha estat absolutament de repòs, excepte ahir al matí, que vaig estar a la botiga perquè divendres era molt just per avisar que no hi anava, però a la tarda vaig estar al llit fins que van venir l'Elsa i la Sílvia a sopar. Després de sopar ens vem posar totes tres al sofà i vem veure "Love actually", que és una peli moñas que em sé de memòria.
Avui m'he passat gairebé tot el dia al llit i ara fa una estona he fet algo de feina de la uni; m'he gravat en vídeo llegint i cantant "El gegant del pi". Han sortit uns vídeos de preses falses que no tenen cap desperdici, però els guardaré en secret fins la fi dels dies.
Espero que això de les publicacions setmanals no es torni a repetir, perquè els resums dels dies queden totalment buits d'anècdotes i es perd la gràcia, així que foteu-me bronques, fidels lectors.
El dilluns, que ara mateix em queda molt molt lluny, vaig veure una peli a classe. Es diu "El huevo de la serpiente" i em va agradar molt, tot i veure-la un dilluns a les 9 del matí en una aula plena de columnes inoportunes i cadires molt incòmodes. A la feina, una mica seguint la dinàmica de l'altra setmana: vaig vendre mooooolt poc. I així, sense més, va passar el dilluns.
El dimarts el podríem passar, ja que no recordo gens què vaig fer, només que vaig anar a Cardedeu i no vaig vendre absolutament res.
El dimecres, a part de que va començar el meu mal d'esquena, vaig fer una assignatura molt xula que es diu "Comunicació i interacció educativa"; vem fer massatges, respiracions, presentacions, jocs,... A la tarda, el meu declivi laboral com a comercial va arribar a la seva fi i vaig tornar a vendre com en els meus inicis. Vaig haver d'anar al bar al vespre perquè jugava el Barça, que si no recordo malament, va guanyar gràcies a un gol de Villa (hi ha un noi a la meva classe que s'assembla al Villa!!!).
Dijous una mica del mateix. Vaig tenir català, castellà i francès i vaig descobrir que a classe hi ha gent imbècil. Em refereixo a aquella gent que es va passar les tres classes parlant sense parar. És molt molest, en serio. No passen llista, que es quedin a fora i toquin els ous a un altre!! Vaig tornar a tenir ventes fortes i a la nit vaig fer de cangur fins la una o així, però divendres al matí no tenia classe, així que res de son.
Divendres al matí, però, vaig anar a treballar per poder descansar a la tarda. Vaig vendre bastant bé i al migdia vaig tenir reunió amb el jefe, que em va dir que aquesta setmana signo contracte que serà vigent a partir del mes natural, si em sembla bé. Evidentment, em sembla bé. Molt bé, de fet. I tots vosaltres us n'alegreu molt, ho sé. Al vesrpe no vaig anar a treballar al bar perquè ja estava molt xungui de l'esquena, hauria estat un suicidi.
El cap de setmana ha estat absolutament de repòs, excepte ahir al matí, que vaig estar a la botiga perquè divendres era molt just per avisar que no hi anava, però a la tarda vaig estar al llit fins que van venir l'Elsa i la Sílvia a sopar. Després de sopar ens vem posar totes tres al sofà i vem veure "Love actually", que és una peli moñas que em sé de memòria.
Avui m'he passat gairebé tot el dia al llit i ara fa una estona he fet algo de feina de la uni; m'he gravat en vídeo llegint i cantant "El gegant del pi". Han sortit uns vídeos de preses falses que no tenen cap desperdici, però els guardaré en secret fins la fi dels dies.
Espero que això de les publicacions setmanals no es torni a repetir, perquè els resums dels dies queden totalment buits d'anècdotes i es perd la gràcia, així que foteu-me bronques, fidels lectors.
sábado, 18 de septiembre de 2010
El meu dia de pluja
Ahir va ploure. Va ploure molt.
Un moment! No havia de començar així!
Començaré amb una notícia trista: tal com heu pogut veure, fidels lectors, no estic actualitzant cada dia. I crec que aquesta serà la dinàmica. Em sap molt de greu i bla bla bla, però ni la meva vida és tan ultraemocionant com per dedicar-li un escrit diari ni tinc el temps de fer-ho (bé, de moment el tinc més o menys, però amb una setmana de classe pronostico més feina que en tota la meva vida).
Vale, ara sí que puc començar com volia!
Ahir va ploure. Va ploure molt.
Al matí vaig arribar a la uni i plovia, vaig córrer cap a classe perquè no duia paraigües (i portava les ulleres. Quan plou i portes ulleres passa allò que fa tanta ràbia de tenir els vidres sempre plens de gotes) i em vaig asseure amb els meus coleguis. Després d'una setmana de cinc intenses assignatures on ens han explicat bàsicament com funciona un cronograma (l'horari de classe de cada dia en concret amb els seminaris i tal), vem estar mitja hora de rellotge amb gent preguntant coses com "Vale, aleshores si sóc del seminari C, el dia aquest que posa seminari A, classe de gran grup i seminari B, només haig de venir a la classe de gran grup?" i "Entonces, el dia que pone seminario C a las 8, ¿tengo que venir a las 8 y me voy o me tengo que quedar a la clase de grupo entero?". No és tan difícil!!!!!!!!!!!!!!! La resta d'humans del grup 4 de Formació Bàsica Compartida ens estavem posant una miqueta nerviosos, però al final ens vem aguantar bastant i no hi va haver cap ferit greu.
A la tarda seguia plovent, així que vaig marxar carregada amb el meu paraigües, la meva carpeteta plena de comandes i revistes i la meva depressió laboral acumulada durant la setmana cap al bonic poble vallesà de Cardedeu. I a Cardedeu plovia el doble que a la resta del món. I jo portava unes bambes de roba moníssimes, però soba als peus i aigua als carrers és totalment incompatible. Jo ja ho sabia, eh, però vaig pensar "Cauran quatre gotes i pararà". Los huevos, quatre gotes! Va ploure MOLT! Però vaig aprofitar per passar mitja hora en un bar, llegint un diari, perquè al carrer no s'hi podia estar. Tot i que al bar, prenent un tè, em vaig adonar que portava 10 cèntims d'euro i que així no pagaria, així que vaig deixar el tè refredant-se i vaig anar corrent fins al caixer. Em vaig morir una mica de vergonya.
Haig de dir que dijous a la tarda vaig anar a la botiga del mundialment conegut Edgar Torrenteras, que es veu que és un campeón de free style de motos, i té una botiga a Cardedeu. Es veu que el tal Edgar és fora, i un senyor motero em va dir que passés dimarts a la tarda, que podria parlar amb ell, i que creu que em farà algun anunci, perquè per ell "300 euros en publicitat no és res" (paraules textuals del senyor motero, eh). Doncs el meu germà em va explicar ahir que aquest tio és el primer campió de free style de l'estat ejpañol (no sé ben bé si era això o alguna cosa similar, però vaya, que ho podeu buscar a la wikipedia o bé creure'm i quedar-vos tan amples). Dimarts ja us diré si és un tio guai o si és un tio no-guai.
Avui, dissabte, m'he llevat molt tard i l'única cosa de profit que he fet ha estat descarregar-me els programes de les assignatures i mirar-me els cronogrames. També he vist que ja han penjat els grups de seminari, i haig de buscar algú del B que vulgui passar-se al C perquè així jo pugui anar amb els meus coleguis. Ja us diré si ha estat possible o no (que espero que sí, perquè sinó sí que hi haurà ferits greus, me n'encarregaré personalment).
I punto.
Un moment! No havia de començar així!
Començaré amb una notícia trista: tal com heu pogut veure, fidels lectors, no estic actualitzant cada dia. I crec que aquesta serà la dinàmica. Em sap molt de greu i bla bla bla, però ni la meva vida és tan ultraemocionant com per dedicar-li un escrit diari ni tinc el temps de fer-ho (bé, de moment el tinc més o menys, però amb una setmana de classe pronostico més feina que en tota la meva vida).
Vale, ara sí que puc començar com volia!
Ahir va ploure. Va ploure molt.
Al matí vaig arribar a la uni i plovia, vaig córrer cap a classe perquè no duia paraigües (i portava les ulleres. Quan plou i portes ulleres passa allò que fa tanta ràbia de tenir els vidres sempre plens de gotes) i em vaig asseure amb els meus coleguis. Després d'una setmana de cinc intenses assignatures on ens han explicat bàsicament com funciona un cronograma (l'horari de classe de cada dia en concret amb els seminaris i tal), vem estar mitja hora de rellotge amb gent preguntant coses com "Vale, aleshores si sóc del seminari C, el dia aquest que posa seminari A, classe de gran grup i seminari B, només haig de venir a la classe de gran grup?" i "Entonces, el dia que pone seminario C a las 8, ¿tengo que venir a las 8 y me voy o me tengo que quedar a la clase de grupo entero?". No és tan difícil!!!!!!!!!!!!!!! La resta d'humans del grup 4 de Formació Bàsica Compartida ens estavem posant una miqueta nerviosos, però al final ens vem aguantar bastant i no hi va haver cap ferit greu.
A la tarda seguia plovent, així que vaig marxar carregada amb el meu paraigües, la meva carpeteta plena de comandes i revistes i la meva depressió laboral acumulada durant la setmana cap al bonic poble vallesà de Cardedeu. I a Cardedeu plovia el doble que a la resta del món. I jo portava unes bambes de roba moníssimes, però soba als peus i aigua als carrers és totalment incompatible. Jo ja ho sabia, eh, però vaig pensar "Cauran quatre gotes i pararà". Los huevos, quatre gotes! Va ploure MOLT! Però vaig aprofitar per passar mitja hora en un bar, llegint un diari, perquè al carrer no s'hi podia estar. Tot i que al bar, prenent un tè, em vaig adonar que portava 10 cèntims d'euro i que així no pagaria, així que vaig deixar el tè refredant-se i vaig anar corrent fins al caixer. Em vaig morir una mica de vergonya.
Haig de dir que dijous a la tarda vaig anar a la botiga del mundialment conegut Edgar Torrenteras, que es veu que és un campeón de free style de motos, i té una botiga a Cardedeu. Es veu que el tal Edgar és fora, i un senyor motero em va dir que passés dimarts a la tarda, que podria parlar amb ell, i que creu que em farà algun anunci, perquè per ell "300 euros en publicitat no és res" (paraules textuals del senyor motero, eh). Doncs el meu germà em va explicar ahir que aquest tio és el primer campió de free style de l'estat ejpañol (no sé ben bé si era això o alguna cosa similar, però vaya, que ho podeu buscar a la wikipedia o bé creure'm i quedar-vos tan amples). Dimarts ja us diré si és un tio guai o si és un tio no-guai.
Avui, dissabte, m'he llevat molt tard i l'única cosa de profit que he fet ha estat descarregar-me els programes de les assignatures i mirar-me els cronogrames. També he vist que ja han penjat els grups de seminari, i haig de buscar algú del B que vulgui passar-se al C perquè així jo pugui anar amb els meus coleguis. Ja us diré si ha estat possible o no (que espero que sí, perquè sinó sí que hi haurà ferits greus, me n'encarregaré personalment).
I punto.
jueves, 16 de septiembre de 2010
La meva mentida
No m'agradaria mentir als dos dies de tenir el blog, per no crear un precedent, però en realitat avui és dijous i parlaré de dimecres, ja que ahir no vaig publicar res. Podria dir que no vaig tenir temps, que no em va venir de gust, que no estava inspirada, que no tenia internet, que el meu unicorn (és unicorn o unicorni?) es trobava malament i el vaig haver de dur al veterinari,... No diré el motiun perquè no sabria dir perquè no vaig publicar res. Endavant, doncs, amb la mentida.
Dimecres. Abans m'agradaven molt, els dimecres. Era el dia que anava a pintar. Fa molts anys, d'això. Ben bé cinc o sis. Doncs avui el dia ha tingut un petit encontre amb l'art plàstic. Molt molt petit, però l'explicaré quan toqui.
Ha estat el tercer dia de "classe", ens han presentat una assignatura que es diu "Comunicació i interacció educativa" on treballarem la veu, les noves tecnologies, el moviment i el cos, les emocions i altres coses. Torna a ser una assignatura de 700 professors. Que no, no són 700; només cinc. Evidentment, no recordo el nom de tots. Sé que per veu, cos i emocions són tres dones, i que per TAC (tecnologies aplicades a la comunicació, pot ser? És possible que m'ho inventi, eh.) i per l'altre àmbit, que no sé com es diu, hi ha dos homes.
L'assignatura pinta bé, bastant pràctica, tot i que molt general. Farem poques hores de veu, per exemple, que és un àmbit tan important en la feina d'un mestre com, per exemple, saber mates. Perquè treballem (m'incloc, no per la meva futura feina de mestra, sinó per la meva actual feina com a comercial) amb la veu, senyores i senyors, és l'eina principal. Però bé, si ho han fet així, no seré jo qui desmonti tot aquest pla d'estudis nou tan europeu i tan guai. El que ens han (ara he teclejat sense voler la paraula "hans", per ajuntar "ens han". No sé, m'ha semblat que ho havieu de saber) dit és que les classes de veu i de moviment les farem al gimnàs i hem de dur roba i calçat còmode. Aleshores, els meus nous amics i jo (sí, he fet dos amics, una mossa i un xicot) hem imaginat als nostres companys de classe (més aviat les companyes) amb els seus caps "repeinaos" i els seus xandalls super xupis. Ja us informaré dimecres que vé, que comencem les pràctiques. De moment ha estat l'única assignatura on han començat a donar matèria.
Havent dinat he fet un cafè amb l'Elsa, a qui he explicat tot aquest parrafote que teniu a dalt, així que quan el llegeixi dirà "Joé, que plasta la Serri", però no importa, perquè sé que igualment m'aprecia una mica.
La feina ha estat una mica més frustrant, avui. I quan dic una mica, en realitat vull dir absolutament frustrant. I com que ha estat així, no em vé de gust parlar-ne, així que us quedareu amb intriga mentre jo em quedo amb les paraules d'ànim dels superiors, cosa que s'agraeix tope de molt.
Doncs bé, ara us puc dir que en realitat és dijous al migdia i que aquest vespre tornaré a publicar quelcom (si aquest servei gratuït de blog em permet fer dues entrades el mateix dia, que no ho sé. En tot cas ho provaré.) completament prescindible per les vostres vides, estimats lectors, però que llegireu amb moltes ganes per tal de no haver-me de preguntar un per un els típics "Què tal la uni?" o "Què tal el curru?". Que si ho feu no passa res, jo no m'enfado. Només m'irritaria en el cas que m'ho preguntessiu aquí, com a comentari de l'entrada (Va, Esteve, ja sabem fins a quin punt t'encanta irritar a les persones).
Dimecres. Abans m'agradaven molt, els dimecres. Era el dia que anava a pintar. Fa molts anys, d'això. Ben bé cinc o sis. Doncs avui el dia ha tingut un petit encontre amb l'art plàstic. Molt molt petit, però l'explicaré quan toqui.
Ha estat el tercer dia de "classe", ens han presentat una assignatura que es diu "Comunicació i interacció educativa" on treballarem la veu, les noves tecnologies, el moviment i el cos, les emocions i altres coses. Torna a ser una assignatura de 700 professors. Que no, no són 700; només cinc. Evidentment, no recordo el nom de tots. Sé que per veu, cos i emocions són tres dones, i que per TAC (tecnologies aplicades a la comunicació, pot ser? És possible que m'ho inventi, eh.) i per l'altre àmbit, que no sé com es diu, hi ha dos homes.
L'assignatura pinta bé, bastant pràctica, tot i que molt general. Farem poques hores de veu, per exemple, que és un àmbit tan important en la feina d'un mestre com, per exemple, saber mates. Perquè treballem (m'incloc, no per la meva futura feina de mestra, sinó per la meva actual feina com a comercial) amb la veu, senyores i senyors, és l'eina principal. Però bé, si ho han fet així, no seré jo qui desmonti tot aquest pla d'estudis nou tan europeu i tan guai. El que ens han (ara he teclejat sense voler la paraula "hans", per ajuntar "ens han". No sé, m'ha semblat que ho havieu de saber) dit és que les classes de veu i de moviment les farem al gimnàs i hem de dur roba i calçat còmode. Aleshores, els meus nous amics i jo (sí, he fet dos amics, una mossa i un xicot) hem imaginat als nostres companys de classe (més aviat les companyes) amb els seus caps "repeinaos" i els seus xandalls super xupis. Ja us informaré dimecres que vé, que comencem les pràctiques. De moment ha estat l'única assignatura on han començat a donar matèria.
Havent dinat he fet un cafè amb l'Elsa, a qui he explicat tot aquest parrafote que teniu a dalt, així que quan el llegeixi dirà "Joé, que plasta la Serri", però no importa, perquè sé que igualment m'aprecia una mica.
La feina ha estat una mica més frustrant, avui. I quan dic una mica, en realitat vull dir absolutament frustrant. I com que ha estat així, no em vé de gust parlar-ne, així que us quedareu amb intriga mentre jo em quedo amb les paraules d'ànim dels superiors, cosa que s'agraeix tope de molt.
Doncs bé, ara us puc dir que en realitat és dijous al migdia i que aquest vespre tornaré a publicar quelcom (si aquest servei gratuït de blog em permet fer dues entrades el mateix dia, que no ho sé. En tot cas ho provaré.) completament prescindible per les vostres vides, estimats lectors, però que llegireu amb moltes ganes per tal de no haver-me de preguntar un per un els típics "Què tal la uni?" o "Què tal el curru?". Que si ho feu no passa res, jo no m'enfado. Només m'irritaria en el cas que m'ho preguntessiu aquí, com a comentari de l'entrada (Va, Esteve, ja sabem fins a quin punt t'encanta irritar a les persones).
martes, 14 de septiembre de 2010
La meva jornada complerta
Avui dimarts, un cop superat l'entrebanc de les bates (donem les gràcies a les noves tecnologies -internet- per facilitar tant trobar coses, ja siguin fotos del Piqué com bates de laboratori), ha començat la segona jornada complerta. Però si la d'ahir no era complerta! -direu. Sí que ho era, almas cándidas. Només que tenia tanta pressa per estrenar el blog que vaig escriure al migdia.
En realitat a la tarda vaig anar a treballar a Cardedeu, on em van convidar a un cafè amb gel, després a una reunió a Premià de Mar i després a recollir la càmera que tenia una persona de la qual no puc revelar l'identitat. És broma, sí que puc, però no ho faré. Va, sí que ho faré... Però això serà més tard!
Avui el dia ha començat més o menys com el d'ahir; un batut de vainilla, carretera i manta (sí, porto una manta al maleter, si portés una disfressa de pallasso hauria dit "carretera i disfressa de pallasso", si portés el maleter ple de pilotes de colorins hauria dit "carretera i pilotes de colorins"... S'entén la idea, oi? Doncs ja està.), una mica de benzina (el cotxe també ha d'esmorzar, què us penseu?) i cap a cole. Bastant semblant a ahir; com funciona la biblioteca i una mica about el servei de llengües. A destacar, la xerrada del senyor amb cara de guiri que ens ha fet la xerrada en un anglès de tercer d'ESO i que la majoria no han entès (i dic "han" perquè jo sí que l'he entès, cony, que no era tan difícil!). Ja he parlat amb més gent (ueee!!), tot i que una de les persones era una noia que primer he pensat que li havia caigut molt bé, però aleshores he vist que no era massa selectiva, parlava absolutament amb tothom. Quan tornava cap a casa pensava en una teoria que pot semblar una locura (ho és, sí): les beques de relació. M'explicaré: penso que la universitat (UAB en aquest cas) té uns diners destinats a pagar a persones que facin que la gent de primer es relacioni. Un cop acomplert l'objectiu, aquests "relacionadors" desapareixen per sempre. És a dir, estàs allà sola al pati de les oliveres i vé una noia amb cara de monitora d'esplai i es posa a parlar amb tu. Resulta que coincidiu al grup de classe magistral i al grup de seminari. Bien! -penses- Ja no haig d'anar sola!. Doncs l'endemà, busques aquesta noia entre la multitud a les 8:30 del matí. Veus que està amb algú que, casualment, és del mateix grup que tu (i que ella, claro). Vas cap allà i us presenta. Parleu del Barça (que ha guanyat, demà toca fer amics culés) i dels seminaris i del profe de cultura d'ahir. Passen les setmanes i els mesos i de sobte t'adones que la noia que us va presentar no hi és. Fa setmanes que no hi és! Bé, la seva missió va finalitzar fa dies.
Tornant cap a casa he parat a comprar alguna cosa per dinar i m'han saludat dos joves que anaven amb moto. Veureu, des que treballo al bar, mig Caldes em saluda, sóc una cambrera tope guai (llàstima que ja s'acabi... Sí, sí, estic molt i molt trista).
A la tarda, altre cop cap a Cardedeu. Avui a una zona nova on el cafè l'he hagut de pagar (i una mica car, per cert). Flojillo, avui. I després a exercir de cambrera, perquè com ja he dit, avui jugava el Barça contra l'equip aquell que va de blau. Destacarem que Piqué portava el cap embolicat i això li resta 4 punts d'atractiu i que Pedro (L) ha fet un gol i me l'ha dedicat (de debò, després m'ha enviat un sms dient-m'ho!).
I encara no us he dit qui tenia la càmera, eh! Però és que ara no tinc temps, és molt tard i demà em toca carretera i manta again. Doncs enlloc d'escriure això, digues qui cony tenia la càmera, que trigues el mateix! Ja ho sé, estimades i estimats, però... ara no se m'acudeix res per posar després del "però", hay que joderse!
En realitat a la tarda vaig anar a treballar a Cardedeu, on em van convidar a un cafè amb gel, després a una reunió a Premià de Mar i després a recollir la càmera que tenia una persona de la qual no puc revelar l'identitat. És broma, sí que puc, però no ho faré. Va, sí que ho faré... Però això serà més tard!
Avui el dia ha començat més o menys com el d'ahir; un batut de vainilla, carretera i manta (sí, porto una manta al maleter, si portés una disfressa de pallasso hauria dit "carretera i disfressa de pallasso", si portés el maleter ple de pilotes de colorins hauria dit "carretera i pilotes de colorins"... S'entén la idea, oi? Doncs ja està.), una mica de benzina (el cotxe també ha d'esmorzar, què us penseu?) i cap a cole. Bastant semblant a ahir; com funciona la biblioteca i una mica about el servei de llengües. A destacar, la xerrada del senyor amb cara de guiri que ens ha fet la xerrada en un anglès de tercer d'ESO i que la majoria no han entès (i dic "han" perquè jo sí que l'he entès, cony, que no era tan difícil!). Ja he parlat amb més gent (ueee!!), tot i que una de les persones era una noia que primer he pensat que li havia caigut molt bé, però aleshores he vist que no era massa selectiva, parlava absolutament amb tothom. Quan tornava cap a casa pensava en una teoria que pot semblar una locura (ho és, sí): les beques de relació. M'explicaré: penso que la universitat (UAB en aquest cas) té uns diners destinats a pagar a persones que facin que la gent de primer es relacioni. Un cop acomplert l'objectiu, aquests "relacionadors" desapareixen per sempre. És a dir, estàs allà sola al pati de les oliveres i vé una noia amb cara de monitora d'esplai i es posa a parlar amb tu. Resulta que coincidiu al grup de classe magistral i al grup de seminari. Bien! -penses- Ja no haig d'anar sola!. Doncs l'endemà, busques aquesta noia entre la multitud a les 8:30 del matí. Veus que està amb algú que, casualment, és del mateix grup que tu (i que ella, claro). Vas cap allà i us presenta. Parleu del Barça (que ha guanyat, demà toca fer amics culés) i dels seminaris i del profe de cultura d'ahir. Passen les setmanes i els mesos i de sobte t'adones que la noia que us va presentar no hi és. Fa setmanes que no hi és! Bé, la seva missió va finalitzar fa dies.
Tornant cap a casa he parat a comprar alguna cosa per dinar i m'han saludat dos joves que anaven amb moto. Veureu, des que treballo al bar, mig Caldes em saluda, sóc una cambrera tope guai (llàstima que ja s'acabi... Sí, sí, estic molt i molt trista).
A la tarda, altre cop cap a Cardedeu. Avui a una zona nova on el cafè l'he hagut de pagar (i una mica car, per cert). Flojillo, avui. I després a exercir de cambrera, perquè com ja he dit, avui jugava el Barça contra l'equip aquell que va de blau. Destacarem que Piqué portava el cap embolicat i això li resta 4 punts d'atractiu i que Pedro (L) ha fet un gol i me l'ha dedicat (de debò, després m'ha enviat un sms dient-m'ho!).
I encara no us he dit qui tenia la càmera, eh! Però és que ara no tinc temps, és molt tard i demà em toca carretera i manta again. Doncs enlloc d'escriure això, digues qui cony tenia la càmera, que trigues el mateix! Ja ho sé, estimades i estimats, però... ara no se m'acudeix res per posar després del "però", hay que joderse!
lunes, 13 de septiembre de 2010
El meu primer dia
13 de setembre de 2010, el primer dia. De diverses coses; la facultat de ciències de l'educació i jornada complerta, entre estudiar i treballar. De fet, ara que m'hi fixo, no són tantes coses. Dues coses, concretament. Suficients per crear un blog? Segurament no, però no m'importa.
Per començar una jornada complerta, s'ha de matinar. Vaja, així l'he començat jo.
He matinat tant que a les 8:21 del matí ja voltava per terres de la Universitat Autònoma de Barcelona. A les 8:30 començava una xerrada que duraria gairebé dues hores. Després d'una "breu" introducció per part d'una degana que utilitza el verb "lligir", han cedit la paraula a diferents coordinadores de grau o de formació bàsica que ens han explicat jerarquies i formes de supervivència a primer curs de forma més o menys breu (mentida, no ha estat breu en absolut; l'amable senyoreta que ens ha explicat el Campus Virtual, que fa uns 5 anys que utilitzo, ha necessitat ben bé tres quarts d'hora i centenars de "m'explico?).
A les 10 i pocs minuts, hora de pati. Aquí sí, després de molta estona sola entre molta gent, he trobat una persona més o menys coneguda (més menys que més, la noia amb qui vaig parlar una mica el dia de la presentació i l'explicació de la matrícula) i hem compartit, junt amb els seus coleguis, la primera sessió al bar.
I a les 11, la primera "classe". Sembla mentida que a aquestes alçades, sabent perfectament que les aules estan sempre obertes, hagi esperat a la porta com tothom, esperant que caigués una clau màgica del cel i obrís. Han arribat els professors i han obert la porta sense problema (Oh! Amb la seva mà màgica poden obrir portes tancades! No, la porta estava oberta, avui i cada dia.). Primera risa de la classe de benvinguda. Com a professors, un filòsof (simpàtic, pirat, monologuista) que pot resultar bastant interessant a classe, un de geografia i història (societat, la seva part de l'assignatura es diu societat!!) que ha comentat, a tall d'anècdota, que el curs passat va fer una assignatura on van aprovar 7 persones de 70 que hi havia matriculades (aquí la risa ha estat nerviosa) i una que ens donarà ciències (ha remarcat molt que no ens explicarà què és la gravetat amb fórmules i tal, ho ha dit tres o quatre vegades).
Feina a fer: llegir i veure pelis, per començar.
Qui ha llegit Orwell? Tres o quatre dels vuitanta que erem en aquella aula on feia una calor mortal. No passa res, a final de curs tothom haurà llegit alguna cosa d'Orwell. Atenció, aquí he tingut el primer contacte amb algú de la meva classe: quan ha preguntat qui havia llegit 1984, he alçat la mà i el noi que hi havia assegut a la meva dreta (sí, en un grau on la gran majoria són noies, s'han assegut dos nois a la meva dreta i dos nois a la meva esquerra) m'ha dit "Mola?" i jo li he fet que sí amb el cap.
El de socials ens ha dit que farem història però no en plan pro, perquè "no sou a la facultat de lletres fent història (oju!), sou a ciències de l'educació fent magisteri." No està malament.
Poc més a destacar. De fet, res més.
Bé, sí. Necessito una bata de laboratori. O una bata del que sigui, una bata qualsevol. Si algú en té alguna i me la vol deixar una temporada, benvinguda serà; no em compraré una bata, senyores i senyors.
Per començar una jornada complerta, s'ha de matinar. Vaja, així l'he començat jo.
He matinat tant que a les 8:21 del matí ja voltava per terres de la Universitat Autònoma de Barcelona. A les 8:30 començava una xerrada que duraria gairebé dues hores. Després d'una "breu" introducció per part d'una degana que utilitza el verb "lligir", han cedit la paraula a diferents coordinadores de grau o de formació bàsica que ens han explicat jerarquies i formes de supervivència a primer curs de forma més o menys breu (mentida, no ha estat breu en absolut; l'amable senyoreta que ens ha explicat el Campus Virtual, que fa uns 5 anys que utilitzo, ha necessitat ben bé tres quarts d'hora i centenars de "m'explico?).
A les 10 i pocs minuts, hora de pati. Aquí sí, després de molta estona sola entre molta gent, he trobat una persona més o menys coneguda (més menys que més, la noia amb qui vaig parlar una mica el dia de la presentació i l'explicació de la matrícula) i hem compartit, junt amb els seus coleguis, la primera sessió al bar.
I a les 11, la primera "classe". Sembla mentida que a aquestes alçades, sabent perfectament que les aules estan sempre obertes, hagi esperat a la porta com tothom, esperant que caigués una clau màgica del cel i obrís. Han arribat els professors i han obert la porta sense problema (Oh! Amb la seva mà màgica poden obrir portes tancades! No, la porta estava oberta, avui i cada dia.). Primera risa de la classe de benvinguda. Com a professors, un filòsof (simpàtic, pirat, monologuista) que pot resultar bastant interessant a classe, un de geografia i història (societat, la seva part de l'assignatura es diu societat!!) que ha comentat, a tall d'anècdota, que el curs passat va fer una assignatura on van aprovar 7 persones de 70 que hi havia matriculades (aquí la risa ha estat nerviosa) i una que ens donarà ciències (ha remarcat molt que no ens explicarà què és la gravetat amb fórmules i tal, ho ha dit tres o quatre vegades).
Feina a fer: llegir i veure pelis, per començar.
Qui ha llegit Orwell? Tres o quatre dels vuitanta que erem en aquella aula on feia una calor mortal. No passa res, a final de curs tothom haurà llegit alguna cosa d'Orwell. Atenció, aquí he tingut el primer contacte amb algú de la meva classe: quan ha preguntat qui havia llegit 1984, he alçat la mà i el noi que hi havia assegut a la meva dreta (sí, en un grau on la gran majoria són noies, s'han assegut dos nois a la meva dreta i dos nois a la meva esquerra) m'ha dit "Mola?" i jo li he fet que sí amb el cap.
El de socials ens ha dit que farem història però no en plan pro, perquè "no sou a la facultat de lletres fent història (oju!), sou a ciències de l'educació fent magisteri." No està malament.
Poc més a destacar. De fet, res més.
Bé, sí. Necessito una bata de laboratori. O una bata del que sigui, una bata qualsevol. Si algú en té alguna i me la vol deixar una temporada, benvinguda serà; no em compraré una bata, senyores i senyors.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)