El meu dia de pluja

Ahir va ploure. Va ploure molt.


Un moment! No havia de començar així!

Començaré amb una notícia trista: tal com heu pogut veure, fidels lectors, no estic actualitzant cada dia. I crec que aquesta serà la dinàmica. Em sap molt de greu i bla bla bla, però ni la meva vida és tan ultraemocionant com per dedicar-li un escrit diari ni tinc el temps de fer-ho (bé, de moment el tinc més o menys, però amb una setmana de classe pronostico més feina que en tota la meva vida).

Vale, ara sí que puc començar com volia!

Ahir va ploure. Va ploure molt.

Al matí vaig arribar a la uni i plovia, vaig córrer cap a classe perquè no duia paraigües (i portava les ulleres. Quan plou i portes ulleres passa allò que fa tanta ràbia de tenir els vidres sempre plens de gotes) i em vaig asseure amb els meus coleguis. Després d'una setmana de cinc intenses assignatures on ens han explicat bàsicament com funciona un cronograma (l'horari de classe de cada dia en concret amb els seminaris i tal), vem estar mitja hora de rellotge amb gent preguntant coses com "Vale, aleshores si sóc del seminari C, el dia aquest que posa seminari A, classe de gran grup i seminari B, només haig de venir a la classe de gran grup?" i "Entonces, el dia que pone seminario C a las 8, ¿tengo que venir a las 8 y me voy o me tengo que quedar a la clase de grupo entero?". No és tan difícil!!!!!!!!!!!!!!! La resta d'humans del grup 4 de Formació Bàsica Compartida ens estavem posant una miqueta nerviosos, però al final ens vem aguantar bastant i no hi va haver cap ferit greu.

A la tarda seguia plovent, així que vaig marxar carregada amb el meu paraigües, la meva carpeteta plena de comandes i revistes i la meva depressió laboral acumulada durant la setmana cap al bonic poble vallesà de Cardedeu. I a Cardedeu plovia el doble que a la resta del món. I jo portava unes bambes de roba moníssimes, però soba als peus i aigua als carrers és totalment incompatible. Jo ja ho sabia, eh, però vaig pensar "Cauran quatre gotes i pararà". Los huevos, quatre gotes! Va ploure MOLT! Però vaig aprofitar per passar mitja hora en un bar, llegint un diari, perquè al carrer no s'hi podia estar. Tot i que al bar, prenent un tè, em vaig adonar que portava 10 cèntims d'euro i que així no pagaria, així que vaig deixar el tè refredant-se i vaig anar corrent fins al caixer. Em vaig morir una mica de vergonya.

Haig de dir que dijous a la tarda vaig anar a la botiga del mundialment conegut Edgar Torrenteras, que es veu que és un campeón de free style de motos, i té una botiga a Cardedeu. Es veu que el tal Edgar és fora, i un senyor motero em va dir que passés dimarts a la tarda, que podria parlar amb ell, i que creu que em farà algun anunci, perquè per ell "300 euros en publicitat no és res" (paraules textuals del senyor motero, eh). Doncs el meu germà em va explicar ahir que aquest tio és el primer campió de free style de l'estat ejpañol (no sé ben bé si era això o alguna cosa similar, però vaya, que ho podeu buscar a la wikipedia o bé creure'm i quedar-vos tan amples). Dimarts ja us diré si és un tio guai o si és un tio no-guai.

Avui, dissabte, m'he llevat molt tard i l'única cosa de profit que he fet ha estat descarregar-me els programes de les assignatures i mirar-me els cronogrames. També he vist que ja han penjat els grups de seminari, i haig de buscar algú del B que vulgui passar-se al C perquè així jo pugui anar amb els meus coleguis. Ja us diré si ha estat possible o no (que espero que sí, perquè sinó sí que hi haurà ferits greus, me n'encarregaré personalment).

I punto.