No és que ja no me l'estimi, eh. Ni tampoc és que no disposi de dos minuts per actualitzar de tant en tant. Només que no hi penso. No sóc constant, sóc una mica desastre. Però jo m'estimo igual.
En realitat ja no recordo què vaig publicar la darrera vegada, crec que va ser quan vaig deixar la feina per començar-ne una altra. Doncs partiré d'allà... Vaig començar el dilluns següent a treballar en un lloc nou i estic molt molt contenta, tinc temps per fer coses del cole i en cinc minuts sóc a casa. Respecte ja no treballar al bar... em sento... com ho diria?? Ah, sí! Totalment feliç. És increible arribar a casa el divendres a les 20:35 i pensar que sortiré només SI VULL perquè no haig d'anar a treballar. Posar-me el pijama i no fer res. O sortir a sopar. És increible, realment ho trobava a faltar molt. I ara penso en quan treballava al bar i em queda molt molt lluny. I, de fet, fa 20 dies que no hi treballo, però és que... és una passada plegar el divendres al vespre i no haver de tornar a fer res fins dilluns! És que... els caps de setmana existeixen!!
El primer divendres que no treballava no vaig voler sortir; vaig arribar a casa, em vaig posar el pijama abans de sopar i vaig llegir i poc més. Va ser molt molt guai.
La setmana passada vem fer un sopar amb els nous compis de la uni. Va ser guai perquè vam fer-lo a Granollers i després vem sortir una mica i tot. Erem poquets perquè la gent és molt Barnacentrista, però vaig riure molt molt.
A la uni aquesta setmana tinc moltíssima feina. Estem començant a acabar blocs i hi ha moltes entregues de treballs, comentaris, etc. Estic tornant a la rutina de biblioteca amb l'Elsa i la Sílvia els dissabtes a la tarda... Però és molt molt genial. Les assignatures són guais, les lectures que ens fan fer s'entenen a la primera, els deures són fàcils i la gent és guai.
I ara ja sí, el fred. Ha arribat, s'ha instal·lat dins dels meus peus i les meves mans com cada any. En realitat crec que l'hivern el provoca el fred que surt de les meves extremitats...
Espero que m'insistiu perquè escrigui aquí, que me n'oblido i l'últim que vull és que mori un blog amb un color de fons tan i tan bonic.
domingo, 31 de octubre de 2010
lunes, 11 de octubre de 2010
El meu canvi
Divendres dia 8 d'octubre de 2010 (fa dos dies) vaig deixar la feina. Perdó, rectifico. Vaig deixar les feines. Quanta gent coneixeu que deixi dues feines en un sol dia? O millor dit... en una sola tarda? En qüestió de dues o tres hores, de fet.
A les 19:30 vaig arribar a Premià i vaig comunicar al meu (ex)jefe la meva intenció de deixar la feina. Cap problema, va anar molt bé, parlant la gent s'entén i tal i qual.
A les 20:30 vaig arribar a Caldes i em vaig trobar el meu altre (ex)jefe de molt mal humor, molt atabalat i totes aquestes coses, però com que no és el meu (putu) problema i ja n'estava fins els nassos, també li vaig comunicar la meva intenció. I no tan bé, però com he dit, (ja) no és el meu problema, així que hasta aquí.
No! No m'he tornat boja, eeh! No he deixat la meva economia en mans de la sort!! Resulta que dijous em van oferir una feina d'anar a buscar uns nois al cole i estar a la tarda allà, preparar el sopar i tota la pesca a cinc minuts de casa, tres hores i mitja cada tarda i amb possibilitat de tenir temps durant la tarda per fer feina de la uni. Feina fins a l'abril o així, ben pagada!! Així que... qui diu que no????
Respecte la meva vida laboral, res més.
Ahir, dia 10.10.10 vaig anar a un casament. Un pedazo de casament, eh. Va ser molt maco i anavem tots molt guapos, ja veureu fotos al facebook, que per un dia que em poso vestit i sabates de taló, s'ha d'immortalitzar!!
A les 19:30 vaig arribar a Premià i vaig comunicar al meu (ex)jefe la meva intenció de deixar la feina. Cap problema, va anar molt bé, parlant la gent s'entén i tal i qual.
A les 20:30 vaig arribar a Caldes i em vaig trobar el meu altre (ex)jefe de molt mal humor, molt atabalat i totes aquestes coses, però com que no és el meu (putu) problema i ja n'estava fins els nassos, també li vaig comunicar la meva intenció. I no tan bé, però com he dit, (ja) no és el meu problema, així que hasta aquí.
No! No m'he tornat boja, eeh! No he deixat la meva economia en mans de la sort!! Resulta que dijous em van oferir una feina d'anar a buscar uns nois al cole i estar a la tarda allà, preparar el sopar i tota la pesca a cinc minuts de casa, tres hores i mitja cada tarda i amb possibilitat de tenir temps durant la tarda per fer feina de la uni. Feina fins a l'abril o així, ben pagada!! Així que... qui diu que no????
Respecte la meva vida laboral, res més.
Ahir, dia 10.10.10 vaig anar a un casament. Un pedazo de casament, eh. Va ser molt maco i anavem tots molt guapos, ja veureu fotos al facebook, que per un dia que em poso vestit i sabates de taló, s'ha d'immortalitzar!!
viernes, 1 de octubre de 2010
El meu dia binari
1-10-10.
Com podria haver posat qualsevol altra costa, eh.
No sé si sou lectors habituals de la revista El Jueves... Jo no ho sóc, realment, però l'he llegit més d'una i més de dues vegades i sé que té una secció, ara mateix no recordo si és a la primera pàgina o a la darrera, on hi ha les diferents portades que se'ls havíen acudit per aquell número. La cosa és que si aquest blog fos El Jueves, a la secció aquesta que us dic hi hauria alguns títols més, com ara "El meu contracte" o "El curso en que me enamoré de ti" (hi ha una peli que es diu així, oi?). Ja sé que aquest últim títol trenca amb la tònica dels títols d'aquest blog totalment (és en castellà i no comença amb "el meu" en cap de les seves versions possibles -gènere o nombre diferents. No és que tingui cap problema en escriure en castellà, que quedi clar, però els que em coneixeu (vaja, si llegiu això és que em coneixeu! Que fort, un parèntesi dins el parèntesi, ho heu vist??) segurament sabeu que la meva relació amb la llengua castellana és purament de convivència, vaja, que semblo la meva iaia quan parlo en castellà i quan escric tinc força mancances. L'altra part és el "el meu"; tampoc seria un delicte titular una entrada sense denominar-la com a "meva", però la meva decisió inicial va ser fer-ho així en honor a una sèrie que provablement coneixeu -o provablement no, incultos de mierda!- on tots els capítols son "Mi algo"), però el dia d'avui s'ho mereix.
Vale, ara m'adono que és possible que us hagueu perdut fa estona entre tantes subordinades i parèntesis. És molt fàcil; torneu a "aquest blog totalment" i ignoreu el parèntesi. Per tant, inmediatament després de les tres paraules citades, llegiu des de "però el dia", vale? Tot el que hi ha dins del parèntesi és palla. Sí, ja sé que m'estic tirant pedres a mi mateixa dient que el que escric és palla, però en realitat ho faig per omplir encara més aquest blog de frases i més frases que, en el fons, no serveixin de res.
M'explicaré, doncs.
Avui ha estat el meu dia binari per la data, que és 1 del 10 del 10 (ú d'octubre de dos mil deu, que té de binari el mateix que tinc jo de policia local, però no importa). En realitat, aquest dia no ha tingut res especial en tant que binari, eh, però avui quan era a classe i he escrit la data als fulls, com quan tenia 11 anys (un altre número que podria ser binari!) ho he pensat i m'ha fet gràcia (risa, es diu risa!).
El títol "El meu contracte" és més fàcil d'entendre. Avui he signat el meu contracte amb l'empresa X (si home, al igual us dic on treballo, perquè m'aneu a robar la feina!), és a dir que ara sóc una persona amb dret a baixa, amb un sou i aquestes coses tan pròpies de la gent guatxi. Res més, estic bastant contenta, la feina m'agrada bastant (evidentment no és la feina de la meva vida, però paguen i tinc contracte, així que a callar!), puc anar molt al meu aire i cada dia parlo amb molta gent que no conec de res (fins i tot en castellà!). En definitiva, està bé.
La part "El curso en que me enamoré de ti" hauria de ser en realitat "El día en que me enamoré de él". És molt fàcil, eh. Avui m'he enamorat. Perdudament i quinceañerament (que és un adverbi que m'encantaria incorporar a la RAE, m'ho anotaré a la llibreteta de coses que haig de fer). De qui?? Aaaaah, aneu listos si us penseu que ho publicaré aquí amb tota la meva alegria! Tot i que podria fer-ho, eh, tampoc passa res.
Avui poc més a destacar, he anat a classe i he tingut una assignatura molt interessant i m'he comprat una pulsera de diversos minerals que l'he vist a la botiga i m'he enamorat (avui he estat molt enamoradissa, sí).
Sigueu molt feliços en les vostres vides; jo ho intentaré, però per començar me'n vaig a dormir, que són la 1:48 i avui m'he llevat (bé, de fet va ser ahir) a les 6:45.
Com podria haver posat qualsevol altra costa, eh.
No sé si sou lectors habituals de la revista El Jueves... Jo no ho sóc, realment, però l'he llegit més d'una i més de dues vegades i sé que té una secció, ara mateix no recordo si és a la primera pàgina o a la darrera, on hi ha les diferents portades que se'ls havíen acudit per aquell número. La cosa és que si aquest blog fos El Jueves, a la secció aquesta que us dic hi hauria alguns títols més, com ara "El meu contracte" o "El curso en que me enamoré de ti" (hi ha una peli que es diu així, oi?). Ja sé que aquest últim títol trenca amb la tònica dels títols d'aquest blog totalment (és en castellà i no comença amb "el meu" en cap de les seves versions possibles -gènere o nombre diferents. No és que tingui cap problema en escriure en castellà, que quedi clar, però els que em coneixeu (vaja, si llegiu això és que em coneixeu! Que fort, un parèntesi dins el parèntesi, ho heu vist??) segurament sabeu que la meva relació amb la llengua castellana és purament de convivència, vaja, que semblo la meva iaia quan parlo en castellà i quan escric tinc força mancances. L'altra part és el "el meu"; tampoc seria un delicte titular una entrada sense denominar-la com a "meva", però la meva decisió inicial va ser fer-ho així en honor a una sèrie que provablement coneixeu -o provablement no, incultos de mierda!- on tots els capítols son "Mi algo"), però el dia d'avui s'ho mereix.
Vale, ara m'adono que és possible que us hagueu perdut fa estona entre tantes subordinades i parèntesis. És molt fàcil; torneu a "aquest blog totalment" i ignoreu el parèntesi. Per tant, inmediatament després de les tres paraules citades, llegiu des de "però el dia", vale? Tot el que hi ha dins del parèntesi és palla. Sí, ja sé que m'estic tirant pedres a mi mateixa dient que el que escric és palla, però en realitat ho faig per omplir encara més aquest blog de frases i més frases que, en el fons, no serveixin de res.
M'explicaré, doncs.
Avui ha estat el meu dia binari per la data, que és 1 del 10 del 10 (ú d'octubre de dos mil deu, que té de binari el mateix que tinc jo de policia local, però no importa). En realitat, aquest dia no ha tingut res especial en tant que binari, eh, però avui quan era a classe i he escrit la data als fulls, com quan tenia 11 anys (un altre número que podria ser binari!) ho he pensat i m'ha fet gràcia (risa, es diu risa!).
El títol "El meu contracte" és més fàcil d'entendre. Avui he signat el meu contracte amb l'empresa X (si home, al igual us dic on treballo, perquè m'aneu a robar la feina!), és a dir que ara sóc una persona amb dret a baixa, amb un sou i aquestes coses tan pròpies de la gent guatxi. Res més, estic bastant contenta, la feina m'agrada bastant (evidentment no és la feina de la meva vida, però paguen i tinc contracte, així que a callar!), puc anar molt al meu aire i cada dia parlo amb molta gent que no conec de res (fins i tot en castellà!). En definitiva, està bé.
La part "El curso en que me enamoré de ti" hauria de ser en realitat "El día en que me enamoré de él". És molt fàcil, eh. Avui m'he enamorat. Perdudament i quinceañerament (que és un adverbi que m'encantaria incorporar a la RAE, m'ho anotaré a la llibreteta de coses que haig de fer). De qui?? Aaaaah, aneu listos si us penseu que ho publicaré aquí amb tota la meva alegria! Tot i que podria fer-ho, eh, tampoc passa res.
Avui poc més a destacar, he anat a classe i he tingut una assignatura molt interessant i m'he comprat una pulsera de diversos minerals que l'he vist a la botiga i m'he enamorat (avui he estat molt enamoradissa, sí).
Sigueu molt feliços en les vostres vides; jo ho intentaré, però per començar me'n vaig a dormir, que són la 1:48 i avui m'he llevat (bé, de fet va ser ahir) a les 6:45.
martes, 28 de septiembre de 2010
El meu càrrec polític
Estimades i estimats, esteu llegint el blog de la delegada del grup 41 de primer d'Educació Primària de la UAB. Com diria el meu professor d'ètica, "com se us ha quedat el cos?".
Va, que us explicaré com ha anat.
Resulta que avui tenia classe amb el tutor, que és el professor de Teories i pràctiques contemporànies en educació. Era la tercera "classe" que teníem amb ell i, en ser tutor, insistia bastant en que necessitàvem delegats de classe. Avui era el DIA. Un company s'ha ofert com a voluntari i tots hem aplaudit molt perquè pensàvem que ja ens havíem salvat, però aleshores... el professor ha dit que ara faltava la delegada. Les seves paraules han estat seguides d'uns segons de silenci i de tot de cares mirant cap avall, fins que m'he decidit i he dit "Va, jo". El profe m'ha mirat, m'ha preguntat el nom i tothom ha aplaudit molt. Ha estat un moment molt bonic fins que la gent de classe ha començat a demanar que em girés per veure'm la cara (jo estava a la tercera fila). Molt amablement, m'he girat i... he vist a tota la classe. Tota. Una classe de més de setanta persones, tots mirant cap a mi per quedar-se amb la meva cara. Aquest moment m'ha fet una mica de respecte, per poc no em desmaio, però m'he tornat a girar i la vida de totes les humanes i tots els humans ha seguit amb normalitat.
La de les humanes i els humans, jo m'he quedat molt nerviosa, però el mal ja estava fet...
A la tarda he seguit a casa, que estic de "baixa", i he tingut una crisi laboral important (per allò de "no seré capaç, no puc fer-ho tot, etc"), però ara estic bé. Sí, diré que sí, signaré i començaré la setmana que vé (el jefe m'ha trucat avui i m'ha dit que aquesta setmana descansi i que si vull la feina, m'esperen, que la feina és meva), i si resulta que no puc portar-ho tot, que veig que estic morint o alguna cosa més greu (com per exemple, que no tinc temps de fer els deures), doncs ho deixaré. I, si es dóna el cas, no serà tan fàcil com dir "ho deixo", però ho faré, perquè primer és la salut, coleguis.
Doncs res, seguiré barrufant els meus deures de francès i demà, que hi ha vaga i no tinc classe ni tinc res, faré els de català. Si algú es vol oferir voluntàriament a fer els meus deures, li compensaré amb galetes de xocolata fetes per mi, vale?
Va, que us explicaré com ha anat.
Resulta que avui tenia classe amb el tutor, que és el professor de Teories i pràctiques contemporànies en educació. Era la tercera "classe" que teníem amb ell i, en ser tutor, insistia bastant en que necessitàvem delegats de classe. Avui era el DIA. Un company s'ha ofert com a voluntari i tots hem aplaudit molt perquè pensàvem que ja ens havíem salvat, però aleshores... el professor ha dit que ara faltava la delegada. Les seves paraules han estat seguides d'uns segons de silenci i de tot de cares mirant cap avall, fins que m'he decidit i he dit "Va, jo". El profe m'ha mirat, m'ha preguntat el nom i tothom ha aplaudit molt. Ha estat un moment molt bonic fins que la gent de classe ha començat a demanar que em girés per veure'm la cara (jo estava a la tercera fila). Molt amablement, m'he girat i... he vist a tota la classe. Tota. Una classe de més de setanta persones, tots mirant cap a mi per quedar-se amb la meva cara. Aquest moment m'ha fet una mica de respecte, per poc no em desmaio, però m'he tornat a girar i la vida de totes les humanes i tots els humans ha seguit amb normalitat.
La de les humanes i els humans, jo m'he quedat molt nerviosa, però el mal ja estava fet...
A la tarda he seguit a casa, que estic de "baixa", i he tingut una crisi laboral important (per allò de "no seré capaç, no puc fer-ho tot, etc"), però ara estic bé. Sí, diré que sí, signaré i començaré la setmana que vé (el jefe m'ha trucat avui i m'ha dit que aquesta setmana descansi i que si vull la feina, m'esperen, que la feina és meva), i si resulta que no puc portar-ho tot, que veig que estic morint o alguna cosa més greu (com per exemple, que no tinc temps de fer els deures), doncs ho deixaré. I, si es dóna el cas, no serà tan fàcil com dir "ho deixo", però ho faré, perquè primer és la salut, coleguis.
Doncs res, seguiré barrufant els meus deures de francès i demà, que hi ha vaga i no tinc classe ni tinc res, faré els de català. Si algú es vol oferir voluntàriament a fer els meus deures, li compensaré amb galetes de xocolata fetes per mi, vale?
domingo, 26 de septiembre de 2010
La meva publicació setmanal
Aquesta setmana no he publicat res cap dia, i ha estat per dos motius principals: em feia una mica de mandra i no tenia res a destacar. Ara que ja és diuemnge, però, mirant la setmana des d'aquí, m'adono que ha tingut unes quantes cosetes, en realitat...
El dilluns, que ara mateix em queda molt molt lluny, vaig veure una peli a classe. Es diu "El huevo de la serpiente" i em va agradar molt, tot i veure-la un dilluns a les 9 del matí en una aula plena de columnes inoportunes i cadires molt incòmodes. A la feina, una mica seguint la dinàmica de l'altra setmana: vaig vendre mooooolt poc. I així, sense més, va passar el dilluns.
El dimarts el podríem passar, ja que no recordo gens què vaig fer, només que vaig anar a Cardedeu i no vaig vendre absolutament res.
El dimecres, a part de que va començar el meu mal d'esquena, vaig fer una assignatura molt xula que es diu "Comunicació i interacció educativa"; vem fer massatges, respiracions, presentacions, jocs,... A la tarda, el meu declivi laboral com a comercial va arribar a la seva fi i vaig tornar a vendre com en els meus inicis. Vaig haver d'anar al bar al vespre perquè jugava el Barça, que si no recordo malament, va guanyar gràcies a un gol de Villa (hi ha un noi a la meva classe que s'assembla al Villa!!!).
Dijous una mica del mateix. Vaig tenir català, castellà i francès i vaig descobrir que a classe hi ha gent imbècil. Em refereixo a aquella gent que es va passar les tres classes parlant sense parar. És molt molest, en serio. No passen llista, que es quedin a fora i toquin els ous a un altre!! Vaig tornar a tenir ventes fortes i a la nit vaig fer de cangur fins la una o així, però divendres al matí no tenia classe, així que res de son.
Divendres al matí, però, vaig anar a treballar per poder descansar a la tarda. Vaig vendre bastant bé i al migdia vaig tenir reunió amb el jefe, que em va dir que aquesta setmana signo contracte que serà vigent a partir del mes natural, si em sembla bé. Evidentment, em sembla bé. Molt bé, de fet. I tots vosaltres us n'alegreu molt, ho sé. Al vesrpe no vaig anar a treballar al bar perquè ja estava molt xungui de l'esquena, hauria estat un suicidi.
El cap de setmana ha estat absolutament de repòs, excepte ahir al matí, que vaig estar a la botiga perquè divendres era molt just per avisar que no hi anava, però a la tarda vaig estar al llit fins que van venir l'Elsa i la Sílvia a sopar. Després de sopar ens vem posar totes tres al sofà i vem veure "Love actually", que és una peli moñas que em sé de memòria.
Avui m'he passat gairebé tot el dia al llit i ara fa una estona he fet algo de feina de la uni; m'he gravat en vídeo llegint i cantant "El gegant del pi". Han sortit uns vídeos de preses falses que no tenen cap desperdici, però els guardaré en secret fins la fi dels dies.
Espero que això de les publicacions setmanals no es torni a repetir, perquè els resums dels dies queden totalment buits d'anècdotes i es perd la gràcia, així que foteu-me bronques, fidels lectors.
El dilluns, que ara mateix em queda molt molt lluny, vaig veure una peli a classe. Es diu "El huevo de la serpiente" i em va agradar molt, tot i veure-la un dilluns a les 9 del matí en una aula plena de columnes inoportunes i cadires molt incòmodes. A la feina, una mica seguint la dinàmica de l'altra setmana: vaig vendre mooooolt poc. I així, sense més, va passar el dilluns.
El dimarts el podríem passar, ja que no recordo gens què vaig fer, només que vaig anar a Cardedeu i no vaig vendre absolutament res.
El dimecres, a part de que va començar el meu mal d'esquena, vaig fer una assignatura molt xula que es diu "Comunicació i interacció educativa"; vem fer massatges, respiracions, presentacions, jocs,... A la tarda, el meu declivi laboral com a comercial va arribar a la seva fi i vaig tornar a vendre com en els meus inicis. Vaig haver d'anar al bar al vespre perquè jugava el Barça, que si no recordo malament, va guanyar gràcies a un gol de Villa (hi ha un noi a la meva classe que s'assembla al Villa!!!).
Dijous una mica del mateix. Vaig tenir català, castellà i francès i vaig descobrir que a classe hi ha gent imbècil. Em refereixo a aquella gent que es va passar les tres classes parlant sense parar. És molt molest, en serio. No passen llista, que es quedin a fora i toquin els ous a un altre!! Vaig tornar a tenir ventes fortes i a la nit vaig fer de cangur fins la una o així, però divendres al matí no tenia classe, així que res de son.
Divendres al matí, però, vaig anar a treballar per poder descansar a la tarda. Vaig vendre bastant bé i al migdia vaig tenir reunió amb el jefe, que em va dir que aquesta setmana signo contracte que serà vigent a partir del mes natural, si em sembla bé. Evidentment, em sembla bé. Molt bé, de fet. I tots vosaltres us n'alegreu molt, ho sé. Al vesrpe no vaig anar a treballar al bar perquè ja estava molt xungui de l'esquena, hauria estat un suicidi.
El cap de setmana ha estat absolutament de repòs, excepte ahir al matí, que vaig estar a la botiga perquè divendres era molt just per avisar que no hi anava, però a la tarda vaig estar al llit fins que van venir l'Elsa i la Sílvia a sopar. Després de sopar ens vem posar totes tres al sofà i vem veure "Love actually", que és una peli moñas que em sé de memòria.
Avui m'he passat gairebé tot el dia al llit i ara fa una estona he fet algo de feina de la uni; m'he gravat en vídeo llegint i cantant "El gegant del pi". Han sortit uns vídeos de preses falses que no tenen cap desperdici, però els guardaré en secret fins la fi dels dies.
Espero que això de les publicacions setmanals no es torni a repetir, perquè els resums dels dies queden totalment buits d'anècdotes i es perd la gràcia, així que foteu-me bronques, fidels lectors.
sábado, 18 de septiembre de 2010
El meu dia de pluja
Ahir va ploure. Va ploure molt.
Un moment! No havia de començar així!
Començaré amb una notícia trista: tal com heu pogut veure, fidels lectors, no estic actualitzant cada dia. I crec que aquesta serà la dinàmica. Em sap molt de greu i bla bla bla, però ni la meva vida és tan ultraemocionant com per dedicar-li un escrit diari ni tinc el temps de fer-ho (bé, de moment el tinc més o menys, però amb una setmana de classe pronostico més feina que en tota la meva vida).
Vale, ara sí que puc començar com volia!
Ahir va ploure. Va ploure molt.
Al matí vaig arribar a la uni i plovia, vaig córrer cap a classe perquè no duia paraigües (i portava les ulleres. Quan plou i portes ulleres passa allò que fa tanta ràbia de tenir els vidres sempre plens de gotes) i em vaig asseure amb els meus coleguis. Després d'una setmana de cinc intenses assignatures on ens han explicat bàsicament com funciona un cronograma (l'horari de classe de cada dia en concret amb els seminaris i tal), vem estar mitja hora de rellotge amb gent preguntant coses com "Vale, aleshores si sóc del seminari C, el dia aquest que posa seminari A, classe de gran grup i seminari B, només haig de venir a la classe de gran grup?" i "Entonces, el dia que pone seminario C a las 8, ¿tengo que venir a las 8 y me voy o me tengo que quedar a la clase de grupo entero?". No és tan difícil!!!!!!!!!!!!!!! La resta d'humans del grup 4 de Formació Bàsica Compartida ens estavem posant una miqueta nerviosos, però al final ens vem aguantar bastant i no hi va haver cap ferit greu.
A la tarda seguia plovent, així que vaig marxar carregada amb el meu paraigües, la meva carpeteta plena de comandes i revistes i la meva depressió laboral acumulada durant la setmana cap al bonic poble vallesà de Cardedeu. I a Cardedeu plovia el doble que a la resta del món. I jo portava unes bambes de roba moníssimes, però soba als peus i aigua als carrers és totalment incompatible. Jo ja ho sabia, eh, però vaig pensar "Cauran quatre gotes i pararà". Los huevos, quatre gotes! Va ploure MOLT! Però vaig aprofitar per passar mitja hora en un bar, llegint un diari, perquè al carrer no s'hi podia estar. Tot i que al bar, prenent un tè, em vaig adonar que portava 10 cèntims d'euro i que així no pagaria, així que vaig deixar el tè refredant-se i vaig anar corrent fins al caixer. Em vaig morir una mica de vergonya.
Haig de dir que dijous a la tarda vaig anar a la botiga del mundialment conegut Edgar Torrenteras, que es veu que és un campeón de free style de motos, i té una botiga a Cardedeu. Es veu que el tal Edgar és fora, i un senyor motero em va dir que passés dimarts a la tarda, que podria parlar amb ell, i que creu que em farà algun anunci, perquè per ell "300 euros en publicitat no és res" (paraules textuals del senyor motero, eh). Doncs el meu germà em va explicar ahir que aquest tio és el primer campió de free style de l'estat ejpañol (no sé ben bé si era això o alguna cosa similar, però vaya, que ho podeu buscar a la wikipedia o bé creure'm i quedar-vos tan amples). Dimarts ja us diré si és un tio guai o si és un tio no-guai.
Avui, dissabte, m'he llevat molt tard i l'única cosa de profit que he fet ha estat descarregar-me els programes de les assignatures i mirar-me els cronogrames. També he vist que ja han penjat els grups de seminari, i haig de buscar algú del B que vulgui passar-se al C perquè així jo pugui anar amb els meus coleguis. Ja us diré si ha estat possible o no (que espero que sí, perquè sinó sí que hi haurà ferits greus, me n'encarregaré personalment).
I punto.
Un moment! No havia de començar així!
Començaré amb una notícia trista: tal com heu pogut veure, fidels lectors, no estic actualitzant cada dia. I crec que aquesta serà la dinàmica. Em sap molt de greu i bla bla bla, però ni la meva vida és tan ultraemocionant com per dedicar-li un escrit diari ni tinc el temps de fer-ho (bé, de moment el tinc més o menys, però amb una setmana de classe pronostico més feina que en tota la meva vida).
Vale, ara sí que puc començar com volia!
Ahir va ploure. Va ploure molt.
Al matí vaig arribar a la uni i plovia, vaig córrer cap a classe perquè no duia paraigües (i portava les ulleres. Quan plou i portes ulleres passa allò que fa tanta ràbia de tenir els vidres sempre plens de gotes) i em vaig asseure amb els meus coleguis. Després d'una setmana de cinc intenses assignatures on ens han explicat bàsicament com funciona un cronograma (l'horari de classe de cada dia en concret amb els seminaris i tal), vem estar mitja hora de rellotge amb gent preguntant coses com "Vale, aleshores si sóc del seminari C, el dia aquest que posa seminari A, classe de gran grup i seminari B, només haig de venir a la classe de gran grup?" i "Entonces, el dia que pone seminario C a las 8, ¿tengo que venir a las 8 y me voy o me tengo que quedar a la clase de grupo entero?". No és tan difícil!!!!!!!!!!!!!!! La resta d'humans del grup 4 de Formació Bàsica Compartida ens estavem posant una miqueta nerviosos, però al final ens vem aguantar bastant i no hi va haver cap ferit greu.
A la tarda seguia plovent, així que vaig marxar carregada amb el meu paraigües, la meva carpeteta plena de comandes i revistes i la meva depressió laboral acumulada durant la setmana cap al bonic poble vallesà de Cardedeu. I a Cardedeu plovia el doble que a la resta del món. I jo portava unes bambes de roba moníssimes, però soba als peus i aigua als carrers és totalment incompatible. Jo ja ho sabia, eh, però vaig pensar "Cauran quatre gotes i pararà". Los huevos, quatre gotes! Va ploure MOLT! Però vaig aprofitar per passar mitja hora en un bar, llegint un diari, perquè al carrer no s'hi podia estar. Tot i que al bar, prenent un tè, em vaig adonar que portava 10 cèntims d'euro i que així no pagaria, així que vaig deixar el tè refredant-se i vaig anar corrent fins al caixer. Em vaig morir una mica de vergonya.
Haig de dir que dijous a la tarda vaig anar a la botiga del mundialment conegut Edgar Torrenteras, que es veu que és un campeón de free style de motos, i té una botiga a Cardedeu. Es veu que el tal Edgar és fora, i un senyor motero em va dir que passés dimarts a la tarda, que podria parlar amb ell, i que creu que em farà algun anunci, perquè per ell "300 euros en publicitat no és res" (paraules textuals del senyor motero, eh). Doncs el meu germà em va explicar ahir que aquest tio és el primer campió de free style de l'estat ejpañol (no sé ben bé si era això o alguna cosa similar, però vaya, que ho podeu buscar a la wikipedia o bé creure'm i quedar-vos tan amples). Dimarts ja us diré si és un tio guai o si és un tio no-guai.
Avui, dissabte, m'he llevat molt tard i l'única cosa de profit que he fet ha estat descarregar-me els programes de les assignatures i mirar-me els cronogrames. També he vist que ja han penjat els grups de seminari, i haig de buscar algú del B que vulgui passar-se al C perquè així jo pugui anar amb els meus coleguis. Ja us diré si ha estat possible o no (que espero que sí, perquè sinó sí que hi haurà ferits greus, me n'encarregaré personalment).
I punto.
jueves, 16 de septiembre de 2010
La meva mentida
No m'agradaria mentir als dos dies de tenir el blog, per no crear un precedent, però en realitat avui és dijous i parlaré de dimecres, ja que ahir no vaig publicar res. Podria dir que no vaig tenir temps, que no em va venir de gust, que no estava inspirada, que no tenia internet, que el meu unicorn (és unicorn o unicorni?) es trobava malament i el vaig haver de dur al veterinari,... No diré el motiun perquè no sabria dir perquè no vaig publicar res. Endavant, doncs, amb la mentida.
Dimecres. Abans m'agradaven molt, els dimecres. Era el dia que anava a pintar. Fa molts anys, d'això. Ben bé cinc o sis. Doncs avui el dia ha tingut un petit encontre amb l'art plàstic. Molt molt petit, però l'explicaré quan toqui.
Ha estat el tercer dia de "classe", ens han presentat una assignatura que es diu "Comunicació i interacció educativa" on treballarem la veu, les noves tecnologies, el moviment i el cos, les emocions i altres coses. Torna a ser una assignatura de 700 professors. Que no, no són 700; només cinc. Evidentment, no recordo el nom de tots. Sé que per veu, cos i emocions són tres dones, i que per TAC (tecnologies aplicades a la comunicació, pot ser? És possible que m'ho inventi, eh.) i per l'altre àmbit, que no sé com es diu, hi ha dos homes.
L'assignatura pinta bé, bastant pràctica, tot i que molt general. Farem poques hores de veu, per exemple, que és un àmbit tan important en la feina d'un mestre com, per exemple, saber mates. Perquè treballem (m'incloc, no per la meva futura feina de mestra, sinó per la meva actual feina com a comercial) amb la veu, senyores i senyors, és l'eina principal. Però bé, si ho han fet així, no seré jo qui desmonti tot aquest pla d'estudis nou tan europeu i tan guai. El que ens han (ara he teclejat sense voler la paraula "hans", per ajuntar "ens han". No sé, m'ha semblat que ho havieu de saber) dit és que les classes de veu i de moviment les farem al gimnàs i hem de dur roba i calçat còmode. Aleshores, els meus nous amics i jo (sí, he fet dos amics, una mossa i un xicot) hem imaginat als nostres companys de classe (més aviat les companyes) amb els seus caps "repeinaos" i els seus xandalls super xupis. Ja us informaré dimecres que vé, que comencem les pràctiques. De moment ha estat l'única assignatura on han començat a donar matèria.
Havent dinat he fet un cafè amb l'Elsa, a qui he explicat tot aquest parrafote que teniu a dalt, així que quan el llegeixi dirà "Joé, que plasta la Serri", però no importa, perquè sé que igualment m'aprecia una mica.
La feina ha estat una mica més frustrant, avui. I quan dic una mica, en realitat vull dir absolutament frustrant. I com que ha estat així, no em vé de gust parlar-ne, així que us quedareu amb intriga mentre jo em quedo amb les paraules d'ànim dels superiors, cosa que s'agraeix tope de molt.
Doncs bé, ara us puc dir que en realitat és dijous al migdia i que aquest vespre tornaré a publicar quelcom (si aquest servei gratuït de blog em permet fer dues entrades el mateix dia, que no ho sé. En tot cas ho provaré.) completament prescindible per les vostres vides, estimats lectors, però que llegireu amb moltes ganes per tal de no haver-me de preguntar un per un els típics "Què tal la uni?" o "Què tal el curru?". Que si ho feu no passa res, jo no m'enfado. Només m'irritaria en el cas que m'ho preguntessiu aquí, com a comentari de l'entrada (Va, Esteve, ja sabem fins a quin punt t'encanta irritar a les persones).
Dimecres. Abans m'agradaven molt, els dimecres. Era el dia que anava a pintar. Fa molts anys, d'això. Ben bé cinc o sis. Doncs avui el dia ha tingut un petit encontre amb l'art plàstic. Molt molt petit, però l'explicaré quan toqui.
Ha estat el tercer dia de "classe", ens han presentat una assignatura que es diu "Comunicació i interacció educativa" on treballarem la veu, les noves tecnologies, el moviment i el cos, les emocions i altres coses. Torna a ser una assignatura de 700 professors. Que no, no són 700; només cinc. Evidentment, no recordo el nom de tots. Sé que per veu, cos i emocions són tres dones, i que per TAC (tecnologies aplicades a la comunicació, pot ser? És possible que m'ho inventi, eh.) i per l'altre àmbit, que no sé com es diu, hi ha dos homes.
L'assignatura pinta bé, bastant pràctica, tot i que molt general. Farem poques hores de veu, per exemple, que és un àmbit tan important en la feina d'un mestre com, per exemple, saber mates. Perquè treballem (m'incloc, no per la meva futura feina de mestra, sinó per la meva actual feina com a comercial) amb la veu, senyores i senyors, és l'eina principal. Però bé, si ho han fet així, no seré jo qui desmonti tot aquest pla d'estudis nou tan europeu i tan guai. El que ens han (ara he teclejat sense voler la paraula "hans", per ajuntar "ens han". No sé, m'ha semblat que ho havieu de saber) dit és que les classes de veu i de moviment les farem al gimnàs i hem de dur roba i calçat còmode. Aleshores, els meus nous amics i jo (sí, he fet dos amics, una mossa i un xicot) hem imaginat als nostres companys de classe (més aviat les companyes) amb els seus caps "repeinaos" i els seus xandalls super xupis. Ja us informaré dimecres que vé, que comencem les pràctiques. De moment ha estat l'única assignatura on han començat a donar matèria.
Havent dinat he fet un cafè amb l'Elsa, a qui he explicat tot aquest parrafote que teniu a dalt, així que quan el llegeixi dirà "Joé, que plasta la Serri", però no importa, perquè sé que igualment m'aprecia una mica.
La feina ha estat una mica més frustrant, avui. I quan dic una mica, en realitat vull dir absolutament frustrant. I com que ha estat així, no em vé de gust parlar-ne, així que us quedareu amb intriga mentre jo em quedo amb les paraules d'ànim dels superiors, cosa que s'agraeix tope de molt.
Doncs bé, ara us puc dir que en realitat és dijous al migdia i que aquest vespre tornaré a publicar quelcom (si aquest servei gratuït de blog em permet fer dues entrades el mateix dia, que no ho sé. En tot cas ho provaré.) completament prescindible per les vostres vides, estimats lectors, però que llegireu amb moltes ganes per tal de no haver-me de preguntar un per un els típics "Què tal la uni?" o "Què tal el curru?". Que si ho feu no passa res, jo no m'enfado. Només m'irritaria en el cas que m'ho preguntessiu aquí, com a comentari de l'entrada (Va, Esteve, ja sabem fins a quin punt t'encanta irritar a les persones).
Suscribirse a:
Entradas (Atom)