domingo, 31 de octubre de 2010

El meu blog abandonat.

No és que ja no me l'estimi, eh. Ni tampoc és que no disposi de dos minuts per actualitzar de tant en tant. Només que no hi penso. No sóc constant, sóc una mica desastre. Però jo m'estimo igual.

En realitat ja no recordo què vaig publicar la darrera vegada, crec que va ser quan vaig deixar la feina per començar-ne una altra. Doncs partiré d'allà... Vaig començar el dilluns següent a treballar en un lloc nou i estic molt molt contenta, tinc temps per fer coses del cole i en cinc minuts sóc a casa. Respecte ja no treballar al bar... em sento... com ho diria?? Ah, sí! Totalment feliç. És increible arribar a casa el divendres a les 20:35 i pensar que sortiré només SI VULL perquè no haig d'anar a treballar. Posar-me el pijama i no fer res. O sortir a sopar. És increible, realment ho trobava a faltar molt. I ara penso en quan treballava al bar i em queda molt molt lluny. I, de fet, fa 20 dies que no hi treballo, però és que... és una passada plegar el divendres al vespre i no haver de tornar a fer res fins dilluns! És que... els caps de setmana existeixen!!

El primer divendres que no treballava no vaig voler sortir; vaig arribar a casa, em vaig posar el pijama abans de sopar i vaig llegir i poc més. Va ser molt molt guai.

La setmana passada vem fer un sopar amb els nous compis de la uni. Va ser guai perquè vam fer-lo a Granollers i després vem sortir una mica i tot. Erem poquets perquè la gent és molt Barnacentrista, però vaig riure molt molt.


A la uni aquesta setmana tinc moltíssima feina. Estem començant a acabar blocs i hi ha moltes entregues de treballs, comentaris, etc. Estic tornant a la rutina de biblioteca amb l'Elsa i la Sílvia els dissabtes a la tarda... Però és molt molt genial. Les assignatures són guais, les lectures que ens fan fer s'entenen a la primera, els deures són fàcils i la gent és guai.


I ara ja sí, el fred. Ha arribat, s'ha instal·lat dins dels meus peus i les meves mans com cada any. En realitat crec que l'hivern el provoca el fred que surt de les meves extremitats...




Espero que m'insistiu perquè escrigui aquí, que me n'oblido i l'últim que vull és que mori un blog amb un color de fons tan i tan bonic.

4 comentarios:

  1. Sí que he dit vegades "guai", no?

    ResponderEliminar
  2. Ehh!Persona guachi!Saps que?Et tenia el blog marcat com a seguidora però no el tenia a la llista dels meus preferits i per tant, cada cop que has actualitzat no me enterao de ná!
    Aixi que com que per pura casualitat me n'he adonat me llegit tot el coi de coses que havies posat i...Resulta que ets la delegada empo de classe i no m'ho havies dit!Em sembla troppo forte ehh!?(Això és per que vagis aprenent italià).
    Nena, em moro per veure't així que reserva't el coi de diumnge que ve! Que jo un mcdonalillos, el veig ehhh!?Seeeeeeeeeeeeeehhhh!

    ResponderEliminar